OEH - Bilaketa

358 emaitza zerbitzari bilaketarentzat

Sarrera buruan (7)


Sarrera osoan (351)

Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
1 hi.
sense-1
(V-gip, G, AN, B, L, Ae, BN, Sal, S; SP, Urt I 68, Lar (hi), Añ, Lecl, VocBN , Gèze, Dv, H), yi (R). Ref.: A (i, yi); Lh y Lrq (hi); Iz Ulz 432; Etxba Eib y Elexp Berg (i).
(Pron. de segunda persona del sing., en tratamiento familiar). Tú. Se encuentra con frecuencia en los diálogos como vocativo, es decir, para llamar a una persona o llamar su atención. "Tú, hi, hik" Lar. "Tú mismo, hi erori, hik erorrek" Ib. "Tú [...] en trato ínfimo, i, eu, ik, euk" Añ. "Tú mismo [...] En trato familiar, i, ik" Ib. "Yi (R-vid), tú. Yi yaiz gaizki-erraile bat! Ez baizik ere!, tú eres un murmurador, ya lo creo!" A, que cita a Hual; da tbn. erg. yik, dat. yiri y gen. yire (R) y yore: "1.º (R-vid), tuyo. Yorea duka eltxano kori? (R-uzt), ¿es tuyo ese puchero? Jorea [sic] yire ta enea bien (R-vid), lo tuyo para ti y lo mío para los dos. 2.º (R), tu, de ti. Yiri urdu zaik besteen eltxanoa urrez eta yorea ez lurrez (R-vid), a ti se te ha figurado la olla ajena de oro y la tuya ni de tierra". "Ire (V, G, AN, Sal), hire (L, BN, S), tu, tus" Ib. Larrasquet ofrece el siguiente sistema declinativo: hire 'de toi', hidi 'á toi', hiretako 'pour toi', hitarik e hireganik 'provenant de toi', hiregana e hireganat 'chez toi', hireki 'avec toi'. "Iria, tuyo, hablando de tú. Iria dok mutill aundi ori?" Etxba Eib. Cf. las formas intensivas heu, herori, hihaur.
Tr. De uso general en todas las épocas y dialectos, salvo en vizcaíno (cf. p.ej. Lard Gram 7, que da i (G) pero eu (V)), donde, con todo, no es en absoluto desconocido: documentado con cierta frecuencia en RS (frente a un solo ej. de eu: RS 33) y en una frase relacionada con el cantar de Abendaño (TAV 3.1.6), parece faltar al menos en los autores de principios del s. XIX (salvo Moguel, en la fábula que cuenta Peru en PAb 89 (hay iri, ilako y ire)); su empleo es general, en cambio, en los autores vizcaínos desde 1850. La variante yi se documenta en Mendigacha (yi 164, yik 133, yire 164, yiri 169). Frente a la grafía más frec. i, encontramos al Sur siempre hi en Larramendi (Cor 300 hi e hire, DT CCIV hire (hay ire en SAgust 10, seguramente retocado), CCIV hirekin, CXCIV hiri), y a veces en Mendiburu (IArg I 349 hi, pero 129 ire), Aguirre de Asteasu (III 558 hi, pero 357 igandik) y Arrue (May 57 hi y GB 120 hiri, pero 38 ik e ire); no se vuelve a emplear hi hasta Aresti (MaldanB 205). Por el contrario, hay ejs. de i- al Norte en Elissamburu (Po 183 ik, 184 ire), tal vez por deficiencias de la ed., Bordel (ire 78) y Mattin (ik e ire 119).
El reflejo en el verbo, distinto para hombres y mujeres, del tratamiento familiar fue señalado ya por Garibay (v. Caro Los Vascos y la Historia a través de Garibay, 350). Para las diferencias del trato de hi y de zu, cf. Lar Gram 23s, Añ GB 17, Lard Gram 7, Gèze 57s, Ip Verbe 2 e Ith 13; sobre las circunstancias en que se usa y debe usarse, a juicio del autor, el tratamiento familiar, cf. Zav Verbo 165ss (criticado por Azkue en su dicc.) y Lard Gram app. 42. Ithurry (60) señala que Leiçarraga usa hi incluso para dirigirse a Dios, reservando zu solamente para la reina Jeanne d'Albret. Como curiosidad, cabe señalar que Azkue, en sus primeros años (v. sobre todo Gram 70-73) postula la vuelta a un sistema sing. i 'tú' / plural zu 'vosotros'.
Los textos de nuestro corpus no parecen reflejar la conocida regresión del empleo de las formas familiares en beneficio de zu (q.v.); cf. Azkue: "En nuestros días este pobre pronombre está en desgracia, se le desprecia como tratamiento bajo, vil; en G, le llaman desdeñosamente ijitoen izkuntza 'lenguaje de gitanos'"; A Morf 641: "El pronombre i es llamado habitualmente familiar. Más bien es de camaradería [...]. Al revés de lo que sucede en castellano (que muchas madres recurren al tratamiento de usted para reñir a sus hijos), las nuestras, que habitualmente tratan de zu a los suyos, les dicen i en tono de regaño [...]. Hay pueblos como Ondárroa (V), en que el uso de i ha desaparecido por completo y otros como Lekeitio en que los chicuelos saltan del i al zu por ignorar muchas flexiones del verbo en tratamiento familiar", y Elexp Berg: "Gero eta gutxiago eta gaizkiago egiten da 'hika'".
En casos locales, los gramáticos septentrionales, desde Gèze por lo menos, apuestan por las formas en hita- (hitan, hitara(t), hitarik): v. Gèze 57, Ith 14 y Lf Gram 198. En los textos, en cambio, aparece la siguiente distribución:
1) El alativo más frec. sin duda alguna es hiregana(t) (cf. hireganatu): Lç Ins A 2v, EZ Man I 90, Gç 72, Lg II 222, Xarlem 109, Etch 127, Elzb Po 183 y Ox 39; cf. tbn. hireganako en Lç ABC B 6v; hay hi baithara sólo en Leiçarraga (Ins A 1v), higanat en Archu (Fab 191), higana en Duvoisin (LEd 86) (cf. tbn. Urt Gram 65, quien da además hitara, hitaraño, hirebaithara, hirebaitharaño, que no encontramos en los textos).
2) El inesivo más frec. en textos antiguos es hire bait(h)an (EZ Man I 32, Arg DevB 8, Gç 72, Monho 122, Duhalde 186, LElsb in Elzb Po 218); hi baitan, no desconocido antes, parece predominar en el s. XX (Lç Mt 11, 23 (He, HeH hi bait(h)an, SalabBN, Ip, Leon hitan, IBe hiregan), Dh 157, JE Bur 124, Ox 44, JEtchep 67, Larz Iru 142). Junto a éste último, hitan es frec. en autores suletinos del s. XIX y convive con hi baitan en más de un autor del s. XX (Lç Ins A 4v, Arg DevB 25, Xarlem 703, Etch 364, Arch Fab 195, Hb Esk 39, Elzb Po 202, JE Bur 125, Ox 118, Zerb IxtS 17, JEtchep 69); sólo hay higan en Oihenart (Po 10), e hiretan en Mirande (Po 53).
3) En textos antiguos predomina hireganik (Leiçarraga, EZ Eliç 108, Dh 222, Gy 101 y Zerb IxtS 21); en textos modernos hitarik, que aparece ya una sola vez en Leiçarraga (Lc 1, 35) (v. tbn. Urt Lc 1, 35), pero no volvemos a encontrarlo hasta el s. XX (Ox 44, JEtchep 71 y Arradoy); hay, en cambio, higanik en Oihenart (Po 24), Duhalde (148), Elizanburu (Po 230) y Zerbitzari (IxtS 23) (cf. tbn. Urt l.c., quien da además hibaitharik, hirebaitharik(an) e hiretarik, que no encontramos en los textos).
Los gramáticos meridionales sólo suelen recoger el inesivo higan (ya desde Larramendi: v. Lar Gram 22, Lard Gram 7; cf. tbn. Añ Gram 17). No nos consta su empleo al Sur hasta el s. XX: igan (Lizardi, Gazt MusIx 119, NEtx LBB 230), igana (Enb 201, EA OlBe 23), salvo en el caso de igandik (Aguirre de Asteasu, It Fab 144, Ir YKBiz 380, TAg Uzt 284, Zait Sof 183; cf. tbn. igandika It Fab 263 e igandikan in SM Zirik 99). Por lo demás, en el s. XX se encuentran tbn. al Sur formas como iregan (Or Mi 55), iregana (ABar Goi 69, Zait Sof 15), ireganaño (Etxde JJ 276), iregandik (Erkiag Arran 111), e ire baitan (Ir YKBiz 155, Etxde JJ 263).
El instrumental más empleado es hitaz (EZ Man I 135, SP Phil 69, Arg DevB 25, ES 171, etc.; cf. Ith 14 y Lf Gram 198); hay (h)izaz (cf. hizas Lar Gram 22) en Leiçarraga (Ins A 5r), Xarlem (1178), Lardizabal (411) y D. Agirre (G 328); (h)itzaz, forma citada en la gramática de Gèze (57), sólo la hallamos en Olea (113).
Beotibar, Beotibar, hik diadutak Martin de Oibar. Beot 68. Bada emen bere ilako bat al da. "Otro como tú" . Abendaño 81. Lehenago hi baitinzan lengoajetan azkena. E 257. Nik, Martin, i, Joana, arzen aut neure alarozatzat eta ik ar nazan ire esposotzat. PromUt 103 (la mujer, por su parte, dice ik ar nazak eure esposatzat ). Hireganik galdegin ditzagun gauza guziak inpetra ditzagunzát. Ins A, 1v. Hi euror ezagut ezaten Iainko egiazko. Io 17, 3 (He, TB, Dv zu ). Hi baithan sinhesten zutenak. Act 22, 19 (He, Dv zure, TB zutan ). Zer da hire eta gure artean? Mc 1, 24. Ene desditxeonen kausea i axan azkero. Lazarraga A, 1152v. Ire etsaien emazte eukek ik adiskide. RS 234. Hark bezanbat hik eztakik. EZ Man I 33. Ala nik gaizki enplegatu baitut hirekiko denbora. Ax 560 (V 358). Egin dik hireak. Ib. 76 (V 50). Oraiño ez atzait hi ere / nahasi, adimendua! 179. O gizon zoro eta zentzugabea, hitaz goragoko gauzen bilha abilana. ES 171. Sar adi, ordu gaistoan iretzat. Cb Eg II 148. Hik eta nik ez diagu merezi duguna baizik. Lg II 280s. Ah Ifernua, ala hire dorphea! Brtc 128. Jaio ez dedilla igandik sekulan frutarik batere. AA III 357. Iri bakarrik egin bazian, / tontotzar orri, kaltea, / ezer ez uen. It Fab 144. Igaz aserraturik. Ur MarIl 10. Misterio hori / hire eta ene artean egon bedi bethi. Gy 149. Kristo baaiz libratu gaitzaguk i erori eta gu. Lard 461. Eta hi, nere mihi pozoatua; hiri Jainkoaren beldur sainduaren lokharria jauntziren diaiat. Dv LEd 85 (Cb Eg II 42 Ea nere mingaña: [...] dizut ). Ezena bada justo yik ere ekun yezan konpadezimentu yore lagunaz nik ekun nion bikala yitaz? Hual Mt 18, 33. Jakizak hi bezalakoak Ifernurat dohatzila eta ez zerurat. Laph 42. Golok hi eta ni hillko gatxetik. Arr GB 38. Ai! zer astoa hi! Zby RIEV 1908, 760. Orretxek galdu bear au i! Apaol 47. I --belarrira itandu eutsan-- ni orretara nagoana egia da? A BeinB 76. Isillik i, arraioa. Ib. 84. --Bahiza to? --Ni ba, eta hi? --Ni ere ba. HU Zez 22. Jainkoa dukek hirekin. Arb Igand 102. --I, badakit nik ze aizan i, ganbelua galanta. --Baita i astaputz zantarra. Ag AL 34.
(s. XX) Hire buruari baizik ehiz ariko harrika. JE Bur 125. --Ago; ni ere baniak. --I? Nora? Iraola 89. Erdalerrietan zer izango da izaz? Ag G 328. --Mutillak, ikusiyozube oni arkondarea. Laster ezautuko abe i, txarrito ori. --Euk al daukok garbiyagua [...]? Kk Ab I 57. Hireak harturik behar duk, gaur oraiño! Barb Sup 131. Zahartuz geroz [aitamak], hi gabe, haurra, / nola dituk ba biziko? Ox 141. --Ramuntxoren joan bear orrekin gogabetua niok. --I ta guztiak. Alz Ram 40. Ona, Mirei, iregatik niyoan eriotzera. Or Mi 61 (v. tbn. Tormes 63). Biba hi, Madalen. PierKat 48. Igan ipiñitako / amesak. Ldi BB 48. Eu az i astua! Otx 177. Tira, i, Bertoldin; gertu adi. Ib. 113. --Ongi al ago, Petri? --(Legor) Ongi; ta i? Lek EunD 17. Kosme, i, ni... ABar Goi 57. Hitan benedikatuak izanen dituk populu guziak. Zerb IxtS 17. Hi, hoa hemendik! Lf Murtuts 10. I emen, Piarres? Etxde JJ 126. I, Txo, iyo ai goiko muturrera. Anab Poli 41. I, gaur etorritako ori, i... nola dek izena? Ib. 86. I ta ire emazte Pepa agurtzera nentorkizuen. NEtx Antz 146. A gaiztoko, ez ago i traste makala! Ib. 140. Eu azena i gizajo ta iñozente aundia, eu! Bilbao IpuiB 95. Patxiko ta i, ta i ta Patxiko, a ze pardel paria! SM Zirik 28. Aitak esan jestak iri berori esateko. Ib. 79. I, ori or dagon ori eztok pa eibartarra? Ib. 10. Ait-amak, lagunak, eta hi, Mayalen, hor zinezten gogoeta ilunetarik ene begiratzeko. JEtchep 69. A, a, artua, artua, i bai janari bastua! And AUzta 105. Ta, ik euk, zelan dok izena? Erkiag BatB 48. Hi! Hi, ez hiza Pantxo? Larz Iru 112. Agur hi, gazte. Ib. 54. Gaizo hi! Ib. 114. (Ukhailoa eginez Antoni) Hi, hi... Gizon hiltzale zikina!... Hire gatik gaituk denak errekan. Larz Senper 130. --Ikasak, hik, ixiletik maiz lan baliosagoa egiten dela burrunbatik baino. --Ontsa duk, Salomon zaharra hi... Ib. 32s. Hitarik aterako duk Israelen Salbatzailea. Ardoy SFran 31. Aizak, i! NEtx LBB 208. Errak hi, eta nurk dütü / debrin zikhirua, bortxatzen, / botxe eta basa artetan / itxuski ere jauzerazten? Casve SGrazi 96.
v. tbn. (Sólo hasta 1850, salvo autores vizcaínos): Volt 270. O Po 9. SP Imit III 6, 4. Arg DevB 28. FPrS 15. Bp I 47. Ch I 24, 1. He Gudu 106. Mst III 6, 4. Mih 38. Egiat 172. Xarlem 109. Monho 110. Mg PAb 89. VMg 46. Dh 151. Zav Fab RIEV 1907, 536. UskLiB 108. Etch 338. Jaur 128. Arch Fab 101. AB AmaE 311. Azc PB 31. Itz Azald 10. Echta Jos 125. Enb 192. Laux AB 79. Eguzk GizAuz 103. A CPV 996. Osk Kurl 111. Alzola Atalak 44. Gerrika 237.
azpisarrera-1
AI HIRI. ¡Ay de ti!
Ai iri, Korozain! Ai iri, Betsaida! (Lc 10, 13). Ir YKBiz 155 (Lç maledikzione hiri ).
azpisarrera-2
HI HANDI NI HANDI (Expresión de desafío). v. HI BAHAIZ (ETA) NI BANAUK.
Baiña hi handi ni handi hisikaturik egoiteak, handirasunetan ibiltzeak, amorerik ez emaiteak, gibelatzen du nehork egin nahi duen ontasuna. Ax 295 (V 196).
azpisarrera-3
HI BAHAIZ ETA NI BANAUK, HI BAHAIZ NI BANAUK (Expresión de desafío). v. HI HANDI NI HANDI.
Eta gero, hi bahaiz eta ni banauk, biak betan, oldar itsusian, elgarri buruz badoazi. Barb Sup 94. Oxalderi gaitzitu; hi bahiz, ni banuk, hau ere hasi [...]. Ox 198. Ordûn areago dandarekin leia, / i bai aiz, ni ba nauk. Or Poem 528. Sekulako kalapita zuten elgarren artean Ceylaneko erregettoek [...]: "hi bahiz eta ni banuk", orok nausi nahi. "Tu comptes et moi aussi" . Ardoy SFran 176.
azpisarrera-4
HI EGIN. "I eiñ, dar tratamiento de tú, familiar. Ni askokin nausixagua izanakin, urtietan beintzat, i eiñ desta mutiko bati leztxe" Etxba Eib.
azpisarrera-5
HI ESAN. Tutear.
Zegaman ba omen zegoan mutil bat abadeari "i" esaten ziona. And AUzta 68.
azpisarrera-6
HIREAK HARTU (etc.) (Recibir, etc.) lo tuyo, tu merecido.
Ago demuntren koko beltza, ago! Hireak harturik behar duk, gaur oraino! Barb Sup 131.
azpisarrerakoSense-6.1
( Hireak eta asto beltzarenak ).
Ethorriko duk orena, hik ere hartuko ditukana hireak eta asto beltxarenak. Elzb PAd 59.
azpisarrera-7
HI TA NO. v. hitano.
azpisarrera-8
HI TA TO. v. hitato.
azpisarrera-9
NI BAI, HI BAI (Expresión de desafío). v. HI BAHAIZ (ETA) NI BANAUK.
Ainbat indarrak berdinduz, [ontziak] iñoiz / sartzen dira "ni bai, i bai". "Tan cerca entran a veces unos de otros" . Or Eus 390.
hi
<< heure 0 / 0 1 hil >>

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
Library zlibrary project
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper