OEH - Bilaketa

782 emaitza dantza bilaketarentzat

Sarrera buruan (119)


Sarrera osoan (496)

Emaitza kopurua 500 elementura mugatua
Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
1 eresi.
tradizioa
Tr. Aunque documentado desde Leiçarraga con el significado de 'endecha', 'lamentación', y en Lazarraga como verbo, son escasos los testimonios antiguos. Etcheberri de Ziburu lo emplea con el sentido de 'canción', 'himno', y se vale al menos una vez (Noel 36) de la forma eresia (con -a constitutiva), junto a más ejemplos de eresi . Harizmendi emplea asimismo el tema eresia en el único ejemplo encontrado. Oihenart lo emplea con el significado de 'canción narrativa'. A partir de este autor, salvo Eguiateguy, no vuelve a encontrarse en la tradición septentrional hasta el s. XX (Darricarrere, Iratzeder y Lafitte). La forma erezi aparece citada por primera vez en V. Mogel (90), refiriéndose, sin duda, a la Crónica de Ibargüen-Cachopín (donde se hace referencia a heressia y herecia para designar 'cantar de historia verdadera y memorable'). Más adelante emplean tbn. erezi Añibarro y J.I. Arana. Sin embargo, será a partir de finales del s. XIX cuando empieza a proliferar el uso de esta palabra. Cf. NeolAG s.v. eresi : "En 1896 Azkue comienza a emplear erezi , eresi 'canción', 'cantar', etc. que aparecen tbn. en Euskalzale y prensa nacionalista; alrededor de 1900 prefiere en cambio eresi 'poema', etc. del que tampoco faltan ejs. en la prensa nacionalista. Después aparece con relativa frecuencia entre aranistas con la significación precisa de 'salmo'. Con el tiempo eresi decae en medios puristas, sin duda porque, como ya apuntara Azkue, su origen helénico salta a la vista". Además de en Azkue (quien ya en 1891 la emplea en la dedicatoria de su Gramática), tenemos erezi , en Echeita y Agirre, en este último alternando con eresi en sus primeros textos (ambas formas en AL y Kr , pero únicamente eresi en G ). Sin embargo, más adelante, el propio Azkue propondrá en su diccionario como forma correcta eresi y será ésta la forma que se documentará entre los autores meridionales a partir de los primeros años del s. XX. Por su parte, Sabino Arana propone en 1896 el vocablo eres (AG 975), para designar 'sonido musical', aunque con excepción de Loramendi, Anabitarte y Lauaxeta (los dos últimos también emplean eresi ), sus seguidores emplearán eresi y no eres con este sentido, relegando esta última forma para los derivados y compuestos. En DFrec hay 21 ejs. de eresi .
sense-1
I. (Sust.).
azpiadiera-1.1
1. (SP (que cita a Lç), Dv, H), erezi, eresia.
Endecha, canto fúnebre; lamentación, elegía. "Doña Sancha Ochoa de Oçaeta hizo gran llanto, muy usado en este siglo, por la desgraciada muerte de Martín Báñez su marido [...] y cantó muchas endechas, que en vascuence se llaman eresiac " Gar TAV 3.1.9. "Cantares compuestos en copla que llaman ereçiac " IC II 366 (cf. heressia ib. II 24). "Las endechas [...] que cantaban las plañideras alquiladas, se llamaban en vascuence eresiac " (G. Henao). TAV 3.3.1, 173. "Significa canto poético, voz ya anticuada" Mg EE 1891, 369. "Complainte. Deithorezko eresi, chant plaintif. Eresiz kantatzea, faire une lamentation" Dv.
Eresiz kantatu drauzuegu eta eztuzue nigarrik egin. "Nous vous avons chanté des complaintes" . Lc 7, 32 (Ol eresi egin; TB aire dolamenak kantatu ). Ari deno amorioa, maite dianaren buskatzen eresia dela deitzen, hatzaman dianian eresiaren lekhian jarten da botztaroa. Egiat 206. Il-eresiak amaitu artean zirkiñik ez egitea erabaki nun. Etxde AlosT 103. Bizitzaren kaxkarrak sorrarazi dituen erostak, eresiak eta aiotsak kontatzen asiko bagiña. Vill Jaink 118. Ez dira faltatu negar eresiak eta deitoreak [...] Arrese Beitiarenak esaterako. MEIG VI 36.
azpiadiera-1.1.1
(O VocPo ( SP ), Dv, H, A), erezi.
Canto (en gral.); himno. " Erastea ou edastea: discourir, faire quelque récit ou narration; c'est de celle qu'on apelle eresiak, les vieilles chansons qui contiennent quelque histoire ou narration" O VocPo. "(EZ) chant harmonieux; (SP) chant légendaire" Dv. "Habiendo visto esta palabra al frente del Canto de Lelo con traducción de 'canto histórico', la vulgarizó la revista Euskalzale con la significación de 'canto, cantar'. [...] La palabra eresi (no es erezi) significa 'canto' en el sentido de 'canto histórico', es decir 'rapsodia' y por extensión 'poesía'" A (que se refiere a erezia que aparece en la ed. de L. de Velasco (Los Euskaros, Barcelona 1879, 415) del Cantar de los Cántabros, a partir de un ms. que tal vez sea el de Moguel).
Zuhaitzetan kontenplatzak xori bele guztiak, / bere kreatzailleari formatzen eresiak. EZ Man II 17. Gure mihiak / kanta biotzo haurrari [Jesusi] / eresia berriak. EZ Noel 36. Zuek bethi baitzaudete / eresiz kantorean. EZ Eliç 288. Laur karbarien eresia. O Po (ed. Michel) 223. Kanta iatzogun Iaunari / eresia berriak / zergatik egin baititu, / obra miragarriak. Hm 65. Pedro Apostolu gloriatsuaren alabanzan erezi edo berso-aldi jaierazkoak moldatzen. Aran SIgn 6. Elizondoko bestetan lehenbiziko aiphamen ona eraman duen eresia. (1879). JFlor . Antxinako erezi atsegintsuen ordez. "Cantos históricos" . A Gram VI. Euskalerriko eresi edo kanta gozoen zaleak. Ag AL 149. Leloren eresia. A Ezale 1898, 370a. Batau musikara bezela, beste hura eresira (poesiara) kuturtu zan. A EEs 1916, 307. Artzain onaren eresia ederki entzunerazten ziguten. A Ardi 114. Eresi edo Salmoetatik ateriak diruditen itz oiek irakurri itzazute. Itzald II 28. Gudu eresi edo poema épico bat agertu zaigu egunotan. Or Mi III. Goguaren eresija. "El salmo del alma" . Laux BBa 58. Eresiak doatzi ezkil orotarik / "Gaur Pazko dugu, Pazko", diote gorarik. Iratz 29. Berterretxen Khantoria [...] Euskalerri osoko eresi zaharretatik ederrena. Mde Pr 185. Sortaldeko oiturara eresi ta Salmu kantatzea. Or Aitork 224. Dabiden eresia. Ol Ps 3, 1 (Ker salmua ). Bake aldietan pozez kantau oi diran eresi bigunak. Erkiag Arran 196. Or duzu Barne-kanta, maite eresi sutsua. Onaind ( in Gazt MusIx 149 ).
v. tbn. Urruz Zer 52. Muj PAm 11. ArgiDL 148. Enb 87. Lek EunD 47. Jaukol Biozk 5. Ir YKBiz 9. Anab Poli 53. Lab SuEm 176. Lasa Poem 80. Erezi: Ag Kr 48.
azpiadiera-1.2
2. (A, Bera, BeraLzM).
"El msOch dice de eresi 'narración de noticias, cuento de lo que pasa en el pueblo'" A. Cf. IC II 89 "hereciac, que quiere tanto decir como cantar de historia verdadera y memorable".
Iñoren bizitzako gauzaak yakin ezinik edo bazterretako ereziak ta errondoak batu ezinik ibili zareanez. EL2 154 (A: 'Los dichos y los comentarios'). "Ithohoinak" edo "Idi-uhuiñak" deitzen diren izar andana hartazko eresietarik batzu. Darric RIEV 1912, 224.
azpiadiera-1.2.1
(Bera, BeraLzM).
Descripción. v. elesi, edesi.
azpiadiera-1.3
3. eres.
Música. " Eres, sonido musical. / [origen] eresi " (1896). AG 975. " Eres (eresi), sonido musical" Bera.
Eres au. (1897). AG 1043. Baiña eziñ etsi, aspaldi luze ontako eresi gozoari asea eman gabe: jasotzen du ezpaiñetara txistua, eta danborrarekin puntuak zeatz neurtuz, ekiten dio Ingurutxoari. Mok 16. Eresija azurretaraño sartuta yaukok. "She thinks merely of music" . Altuna 36. Ipar mearen ega geldiak / eres kixkurra darabil. Loram 164. Eresiak egoak ematen dizkigu. Anab Usauri 30. Musikariek eres poztun bat jotzen dutenean. Ib. 30. Ezin bertago, txistularien eresia, jendearen otsa ta istilluak. Lab EEguna 115. Eresa baiton ederren / andera baten itzetan. "La música" . Laux AB 48. Euzko Gogoaren muñetik artutako eresiaz eta izkiaz erabillitako jolas eta dantzak. "Con música y letra" . EAEg 31-1-1937, 944. Enbor artetik dator urrutiko eresi ariña... Dantza-orkesta dantzut. Txill Let 27. Musikari taldearen soiñu eder ta eresi bigunak entzun-ala. Erkiag Arran 189. Kutxa biribil oien eresia, lurbira osoaren antolaketa ederrean ageri omen da, ta lendanik gogoek aditua omen zuten aldez-aurre. Zait Plat 72. Eresia gomutan dut: itzak oroit al banentza! Ibiñ Virgil 60. Eresi urduri ta nastua. NEtx LBB 142. [Abestiak] eresi beragaz abestuten ziran. Etxabu Kontu 97. Burniak ia eresi den soinu-dardara bat dario. 'Resuena con una vibración casi musical' . MEIG IX 139 (en colab. con NEtx).
sense-2
II. (Vb.).
azpiadiera-2.1
1. Lamentarse.
Aide baga bakox nago / desditxadeau eresketan. Lazarraga A25, 1197v. Neure aragiok dakustanean / zein zarden direan eskutxoetan, / bertati jasartenax eresketan. Ib. B15, 1181v.
azpiadiera-2.2
2. eresi, erezi, erestu, ereztu.
Cantar. Cf. ERESI EGIN.
Nik eztakit ze neurritan erestu eban. Ag AL 104 (142 ereztu ). Apalostean, erezi edo kanta ebezan Aritx maittearen koplak. Echta Jos 262. Eresi zituan gabon eresirik bigun-bigunenak. Ag G 231. O euskera maitagarria! Zuri nai dizut eresi. Ag Serm 587. Aingeruak erestu edo kantatu zuten. Urruz Zer 57. Yauberi eresiozute, zaldi ta zalduna itxasoan amildu ditu-ta. 'Cantemus Domino' . Ol Ex 15, 21. Illetarik ez dezaiotela eresi. Zait Sof 166. Atsegin zait, bai, mintzo legun ikasiak eresten dunean Zure itza birbizten dun leloa. Or Aitork 284. Guk erestotsaik eresi, eta zubek negarrik ez. "Lamentavimus" . Arriand Lc 7, 32.
azpiadiera-2.2.1
Tocar (una pieza musical).
Gudari-taldeko "trompetero" koxkorrak, eresi samurrez, "Gure oroiz aita dago - lañopian gaberaño" erestu eban. Euzkadi 16-12-1936 (ap. Alkain 160).
azpiadiera-2.3
3. erestu.
Componer (música).
Erestaldi ontan jo zituen Haydn-en Aldaketadun andante, [...] ta azkenez, berak erestutako Eiza-gertaketak . Garit Usand 17.
azpiadiera-2.3.1
(Bera).
Convertir algo en música. (Neol.). Creado por AG en 1896 de eres 'sonido musical' y -tu (AG 976), que remite a la siguiente nota: "Por ejemplo, el bramido de la mar, el gemido del viento, el murmullo del arroyo, etc.".
azpisarrera-1
ERES-ABESTIKASKUNTZA .
(Neol.). "Instituto de música" A Eusk 1919-1920 (II) 92.
azpisarrera-2
ERES-AIRE.
Aire (musical).
Eres-aide alaitik aide ilunera noiz-nahi aldatzen diren doinu horien ikutua. MEIG IX 137 (en colab. con NEtx).
azpisarrera-3
ERES-ALDAKETA.
Fuga.
Jo zieten Bachen eres-aldaketa edo fuga bat. Garit Usand 14.
azpisarrera-4
ERESIAN.
" Beti hori bere eresian (S), ése siempre en su estribillo" A. Podría tratarse tal vez de var. de erasian (v. erasia).
azpisarrera-5
ERESIAN, ERESIETAN HASI.
Comenzar a cantar.
Piska bat birbizturik batzuk asi ziran eresietan. Ag AL 30. Asi ziran aterpeko gasteak erezian da etziran geiago isilldu. Ag Kr 92.
azpisarrera-6
ERES-ANTZERKI.
Ópera. "Ópera-zarzuela, eres-antzerki " Eusk 1927, 32.
Iru eres-antzerki (ópera). Garit Usand 65 (v. tbn. 31).
azpisarrera-7
ERES-ANTZEZLARI.
Cantante de ópera, zarzuela, etc.
Eres-antzezlariaren gogo-izakera adi-arazi; au da, eresiz, eresertiaren-bitartez entzuleai igarri-arazi nola arkitzen dan antzezlaria. Garit Usand 67.
azpisarrera-8
ERES-BATZALDI, ERESI-BATZALDI.
Concurso de canto.
[Midasek] eres batzaldi baten Apoloren aurka ebatzi ebalako, asto belarrijak sortu erazo ei eutsazan beste jainko ixun onek. Otx 120n.
azpisarrerakoSense-8.1
Concurso de música.
Eresi Batzaldia: [...] banda batentzat sinfonia ederrena egiten duanari, 250 laurleko saria. EEs 1912, 149.
azpisarrera-9
ERESIDUN.
Musical.
Eresidun antzerkia bi ekiñalditan. Lek EunD 9.
azpisarrera-10
ERES-EGILE (Bera).
Compositor.
Joxe-Mari mutiltxoa etzala pianu-jotzaillea bakarrik, baizik eres-egille itxurazkoa ere bai. Garit Usand 18.
azpisarrera-11
ERESI EGIN.
azpisarrerakoSense-11.1
a) Cantar endechas.
Zuei eresi egin eta zuek negarrik ez. 'Lamentavimus' . Ol Lc 7, 32 (Lç eresiz kantatu ).
azpiadiera-1.1
Cantar himnos.
Emen ere eresi egiten dizut. " Tibi dico hymnum" . Or Aitork 287.
azpisarrerakoSense-11.2
b) ERES EGIN.
"Componer música" AG 975.
azpisarrera-12
ERESI-IRAKASTOLA
Bizkaiko Eresi-Irakastolako zuzendaria. "Conservatorio" . EAEg 30-1-1937, 939.
azpisarrera-13
ERES-JOLE.
Músico.
Ekarriko neukez [...] uri andi orretako eresjole ta abeslaririk onenak Mañarira. Kk Ab II 126 (v. tbn. 126).
azpisarrera-14
ERES-JOLE-TALDE.
Banda de música.
Eres-jole-talde batentzat, banda batentzat Overtura . EEs 1913, 107.
azpisarrera-15
ERES-LAN.
Pieza, obra musical.
Abestu ziran Goikoetxea beraren eres-lanik aukeratuenak. AEmil EMusika 34.
azpisarrera-16
ERESI-LELO.
Melodía de cánticos.
Dabiden eresi-lelo bigun guziak. "Melos omnes cantilenarum suavium" . Or Aitork 284s.
azpisarrera-17
ERES-MAILA.
Escala musical.
Gure musika ere eres-maillako zazpi notetan eratzen oi dan bezelatsu. Gazt MusIx 69n.
azpisarrera-18
ERES-NEURKI.
Compás musical.
1913 garren urteko Iraillaren 20 garrenian asi zan [...] lenengo eres-neurkiak betetzen, ta Lotzazillaren 20 garrenian amaituta arkitzen zan Las golondrinas-en erestitza. Garit Usand 41.
azpisarrera-19
ERES-NEURRI.
Compás musical.
Zati biyak neurri berdin-berdiñian ereslari gutxiyek neurtzen dituzte; eres-neurri geienetan lenengo zatiya ta bigarrena eztira berdiñak irtetzen. EEs 1912, 106. Zapia altxatzen delarik, abesten ari da, zangoekin eres-neurria eramanez. TP Kattalin 177.
azpisarrera-20
ERESI-NEURTZE (?).
Endecha, canto fúnebre.
Begiratu eutsan artez-artez arpegira, laztan bat emon eutsan da era onetan asi eban bere eresi neurtea, astiro, astiro: "Zu ioan zara / zorionera, / zu ioan zara [...]. Ag AL 102 (quizá errata por neurtua ).
azpisarrera-21
ERES-ONGAITASUN.
Capacidad, mérito musical.
An arkitzen ziran eresti ta ertilaritzan jakitunenak ziranak, ta aitortu zuten iritzi-batez Usandizagaren almen ta eres-ongaitasuna. Garit Usand 44.
azpisarrera-22
ERES-HOTSEAN.
Al son de la música. Cf. erestots.
Laterri oron ordezkarijak / Santzoka dabiz eresotsian. Enb 49.
azpisarrera-23
ERESI-SOINU.
Canto, melodía.
Eresi-soñu ezti gozuak abesten zatoz nigana. Enb 126.
azpisarrera-24
ERES-SOINUAN.
Al son de la música.
Eta beinguan txori aldriak eres-soñuan abes dagie bere inguruan. Enb 203.
azpisarrera-25
ERESI-TALDE.
Conjunto, agrupación musical.
Neu tarteko izan nintzan eresi talde edo musika bandaren balio gitxiko kontuak azalduaz jarraitu neban. Etxabu Kontu 7.
azpisarrera-26
ERESI-TRESNA.
Instrumento musical. v. ereskin.
Kale baten asi zaitez joten edozein eresi-tresna ta aitearen baten ipiñikozu kale guztiya jentez beterik. Kk Ab II 124. Dituzten areto, gintza gai, eres-tresna eta abar guziak. EAEg 18-12-1936, 579.
azpisarrera-27
ERESI-ZALE.
Aficionado a las canciones.
Durangoko gure adiskide eresi-zale batek bilduriko eresi zarra da Tipleari dagokiona. A Ezale 1898, 407.
azpisarrera-28
ERESIZKO.
Melodioso; cantarín.
Atsegiñaren itur-burutik eresizko iturriak. Erkiag Arran 149.
eresi
<< erdika 0 / 0 erkindu >>

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
Library zlibrary project
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper