1.
(G-to-bet, L, BN; Dv, H (L)),
eltzekadi
Ref.:
A;
Lh;
Satr CEEN
1969, 162
.
Potaje.
"Potage aux légumes, garbure"
Dv.
"Cocido típico de Laburdi que se compone de judías blancas cocidas con toda clase de verduras. La grasa suele ser de cerdo o de oca"
Busca Isusi
Alimentos
62 (ap. DRA
).
"Al mediodía comen potaje (eltzekaria). Suele ser de legumbres, tal como alubias (BN-baig)"
Satr CEEN
1969, 162.
v. eltze
(2).
Egun batez zeukala / bere eltzekadia / Jakobek sukaldean / ederki egosia.
It Fab 241 (241 eltzekari).
Eltzekaria guzientzat!
Hb Egia 70.
Gero Lapurdiko "eltzekari" gozua, aza xuri, porru, ozpin-belar eta piper gorriz egiñikakoa.
Lh Yol 21.
Piper ta txerpoillez pizturikako eltzekarian.
Lh Itzald
II 105.
Goportara bat eltzekari.
Barb Sup 76.
Leenengo eltzekari saldatsu bat dakargute, barazki-puxka gozoez egiña.
Ldi IL 45.
Zancocho eltzekaria zan, ura alakoa.
JAIraz Bizia 41.
Eltzekaria behar zuen egin eta pehaileri erakarri.
Herr 2-4-1959, 4.
Aratsean aldiz afari arintto bat, etxeko eltzekaria, arroltze bat eta lur sagar pitxika bat gorenaz.
Larre ArtzainE 273.
v. tbn. JE Bur 70.
2.
(G, AN, BN-lab; Arch VocGr),
eltzakai.
Ref.: A; EAEL 77.
Legumbre.
v. eltzari.
Bi zukuren urren, eltzekariak eman.
A Ardi 46.
Azirik txeena da ori [yeben-azia] ; garatu ezkero, berriz, eltzekaririk aundiena da, ta zugatz egiten da.
Ol Mt 13, 32 (Or eltzekari; Lç, etc. belhar o landare, Ur, IBk, IBe barazki, Echn baratze landare, Samper eltzari, Leon baratzekari, Ker ortu-ari).
Baratze artarik biltzen zituen / bakea ta eltzekaria.
Monzon (ap. DRA
).
Eltzakai, sagar, sagardu ta tabakoa bai, baña batez ere esnea dute ugari Urnietan.
EgutAr 27-7-1955 (ap. DRA
).
3.
Contenido (en general) de una olla.
Belar-lapikoa bigarren egunerako irakiten asten da [...]. Gain-gañean belarra zanpatuta edukitzeko [...], 200 kilo arri edo zerbait jartzea ona da [...]. Eltzekari edo lapikokua bi illabete barru beiari emateko moduan egoten da.
Oñatibia
Baserria
36s.