1.(V; Lar y Añ (s.v. decir), H), i (V-gip). Ref.: A; Iz UrrAnz 57; Etxba Eib ; Elexp Berg (i).
(Partícula con la que se da a entender que la información expresada por el hablante proviene de otra(s) persona(s) o fuente(s); se coloca siempre inmediatamente antes de la forma verbal personal). Dice(n) que, se dice que, parece que. v. omen. Tr. Documentado ya en los cantares de la quema de Mondragón, es propio de la tradición vizcaína (tbn. aparece en Lazarraga y en Larramendi). Es sin embargo poco frecuente hasta la segunda mitad del s. XIX; a partir de Arrese Beitia se documenta profusamente en todos los autores de dicho dialecto. En DFrec hay 22 ejs. An zan Presebal bere, / Bai Joanikote bere. / Madalenaan an ei dautza / Biola tronpeta bage. Mondr 7ss. Gaztelatika jentil onbre bat / orain etorri ei jaku. Lazarraga 1180r. Obra barri bat ei daukazu / nigaiti konponidurik. Ib. 1195r. Besteok ezer eztakigula / Gipuzkoan ei dinoe. BBizk 11. Minik aundiena gitxitzen edo gozatzen ei da, konsueloren bat nonbaiterik artzen danean. Lar SermAzc 51. Alexandro Andijak negar egiten eijeban. fB Ic II 250. Belar ondoko eskerga bat emon ei eutsan. Añ EL2 17. Praixko, guztiz ei zara eizari ederra. AB AmaE 248. Rod-berto-ren izenak 'itz argitsukoa' esan gura ei dau. Ag AL 160. Orduan injeñeruak esan ei eutson: [...]. Kk Ab II 188. Plaentxian ba ei ziran aiskide bi, bata aberatsa ta bestia pobria. SM Zirik 9. Iñork ere ez ei ditu egiten taloak izebak bezain ondo. Osk Kurl 94. Erri aundirako asmoak dituala, an dirua errezago irabazten ei dala-ta. Erkiag BatB 114. Itxura danez, bermeotarrak estropadarako bereziki egindako ontziak eroan ei ebezan. Etxabu Kontu 151. Olango kasuak sarri askotan jazo ei dira. Ayesta 40. v. tbn. (para textos anteriores a 1900) EZarate 3. Zav Fab RIEV 1907, 98.
sense-2
2.(Sust.).Fama.v. omen. Urrunegitik eldu dala euskaldunen ei edo ospe edo entzutea. AEzale 1897, 135a.