(Dv, H (s.v. asetzea cita el ej. de EZ)),
asezale.
(El) que (se) sacia, satisface.
"Celui qui donne à rassasier. Aita dohakabea, alfer asetzaile eraman du bizia, eta zahartzearen gainera berak gosea ikhusten du, malheureux père, il a passé la vie à rassasier des paresseux, et, sur ses vieux ans, il est lui-même en butte à la faim"
Dv.
"
Goseen asetzailea, qui donne à manger tout leur appétit, à ceux qui ont faim"
H.
Esker darotzut, Iongoiko, gosen asetzaillea, / Zeren eman darotazun hain hazkuntza noblea.
EZ Man II 78.
Emaxurtzen habea. / Belatxen asetzaillea. / Abreen beztitzaillea.
Ib. 191.
Berze alde gizonek bere asetzailleak eta bere sendatzailleak maite dituzte.
Harb 211.
Khantin phorrü jaliak aldiz Mendibilen, / Naboz asezaliak, hurak Larrabilen.
Gazte 1958 (4), 3.