1.
(
BN-lab, S ap. A
; Gèze,
Dv (S)),
pakant (
Dv→A).
Raro, escaso.
"Rare"
Gèze.
"Le soul. s'en sert dans le sens de 'rare'"
Dv.
v. bakan.
Uderrak bakhant direnean, aski da ilhearen baztertzea, biziki uderren kharrakatzea, eta gañen zihozko eta therebantinezko hertskallu baten ezartea.
"Quand il y a peu de boutons"
.
Arch Gram 122s.
Purpra deitzen da, bena hain da bakant, nun ezinago gütik ükhen beitezakeie.
Ip Dial 20 (It ain da bakana).
Poco(s).
Gúe Larrája hegíko mintzáje zaharín, nahíxe néizkek núixtáik núixtáa heróka bakánt zumáit izkiribátü.
"Quelques lignes"
.
Lrq Larraja RIEV 1931, 233.
2.
pakant
(Dv A). Solo. "Pakant, seul, sans compagnon, impair" Dv. "Único, aislado. Idi bakant bat, un buey único" A.
Hulakoa pakant da, eta ez du berekin, ez semerik, ez anaiarik, eta halere ez da lanetik baratzen.
"Unus est, et secundum non habet"
.
Dv Eccl 4, 8.
Aislado.
Oi zoin hurrun den hitz bakant batzuen jakintazunetik hitzen mintzatzeko behar bezala jostiala!
"Qu'il y a loin de cette nomenclature aride des mots à une phraséologie correcte!"
.
Arch Fab 13.
(Uso sust.).Persona que actúa o trabaja sola.
Muthil ala pakant, badakigu ilhagintzan ere hari zela hor.
Ox 191.
Haren aitatxi ez zena pakant trixte bat?
Herr 25-12-1958 (ap. DRA
).