1.
(BN, S; Dv),
eskail (BN-ciz-mix, S; VocBN , Dv, H, Foix),
ezkal (L-sar),
eskai (Sal)
Ref.:
A (ezkail, ezkal, eskail, eskai); Lrq /eśkál'/. "Morceau enlevé ou sauté d'un corps dur en le faisant fendre"VocBN.
"Copeau, écornure"Dv.
"Astilla, pedazo. Gazna-eskail bat, un pedazo de queso"A.
"Copeau (un peu grand)"Foix.
Cf. eskoil. Behar zian ekarri aldikal sü egiteko eskail bat. Egürra gabe jiten zenaren etzen borta zabaltzen. Const 41.
sense-2
2.ezkal (Aq 619 (AN)), eskail (-all Gèze). Escama. v. ezkata.