1.
(BN, S; Dv),
eskail (BN-ciz-mix, S; VocBN , Dv, H, Foix),
ezkal (L-sar),
eskai (Sal)
Ref.:
A (ezkail, ezkal, eskail, eskai); Lrq /eśkál'/.
"Morceau enlevé ou sauté d'un corps dur en le faisant fendre"
VocBN
.
"Copeau, écornure"
Dv.
"Astilla, pedazo. Gazna-eskail bat, un pedazo de queso"
A.
"Copeau (un peu grand)"
Foix.
Cf. eskoil.
Behar zian ekarri aldikal sü egiteko eskail bat. Egürra gabe jiten zenaren etzen borta zabaltzen.
Const 41.
2.
ezkal
(Aq 619 (AN)),
eskail
(-all Gèze). Escama. v. ezkata.