dsaust.
(Onomat. que expresa una acción súbita).
v. ZIZT ETA ZAUST.
"Dsaust" urten eustan euskaldun batek aurreko aldera.
Ag AL 145.
Brast, joten gaitu aize bunbada gogor batek, eta dsaust danok itxasora.
Ag Kr 89.
Arrain-talde ugaria nun agertuko itxaroten dagoan kaioaren antzean, gero, zaust! bere oparikizunari laster arin erasoteko.
Erkiag Arran 96.
(V-m ap. A
),
dzaust (V-m ap. A
).
"Onomat. de meter algo con facilidad en un receptáculo, por ej., el pie en el calzado holgado"
A.
"
Dzaust (V-m), (onomat.), indica una introducción más profunda que dzast
"
Ib.
Asi zan arto mutxikiña busti esnetan da saust eta saust sartuten.
Ezale 1898, 349a.