Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Mendoza - Lekuak - EODA

Mendoza (Jauregia (desagertua))

Entitatea:
Eraikuntzak/Ondarea
Arautzea:
arautu gabeko lema 
Non: Sestao
Kokalekuak:
  • casa solariega mendoza - (1793) BFAH.GEN , Err. zk.134, Gen.1595
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] CASA SOLARIEGA MENDOZA
    (...)

    Zer: Desagertutako oinetxea / Casa solariega desaparecida
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • mendoza - (2016) IZ.06 , 16 / 23. or. (sarrera)
    (...)
    Euskarazko testua: Atzeko sasoietara bueltan, kontzejuan izandako sortetxeek XVII. mendetik XIX. era bitarteko denbora arkua trazatzen dute. Alisal eta Larretategui (1696ko aipamenak), Mendoza (1793) eta Mello (XVIII.ekoa ere), eta Palacio (1864) leinuetako etxetzarren izenak eta deituren sorburuak aztertzen dira erregistrootan. /// Gaztelaniazko testua: Las casas solares que se asentaron en el concejo dibujan un arco temporal que se prolonga desde el siglo XVII al XIX. Los linajes de Alisal y Larretategui (citas de 1696), Mendoza (1793) y Mello (XVIII), y Palacio (1864) tuvieron casas solariegas y heredades En los correspondientes registros se estudian los nombres de las casonas y los origenes de los apellidos de cada estirpe
    (...)

    Zer: Desagertutako oinetxea
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • mendoza - (2016) IZ.06 , 198-199. or.
    (...)
    Euskarazko testua: Etxalde sestaoar honi buruzko lehenengo datuak Bizkaiko Batzar Nagusietako artxiboan erregistratu ziren 1793. urtean, bizkaitartasun eta kaparetasun-eskaera batean [198. oharra: Carrandi, 1958: 150 or.] eta eskatzailea zen Francisco Antonio de Antoniano Santortun Esla Mendoza, Portugaleten jaioa. // Oinetxe hau non kokaturik zegoen segurtasun osoz ezin esan bada ere, litekeena da 1787. urtean Abatxolo aldean dokumentatzen den Mendoza izeneko baserria eta etxe hau eraikin bera izatea. // Izen honen jatorriari eta esanahiari dagokien aldetik, Mitxelenaren ustez Mendoza euskal izen konposatua da eta haren osagaiak mendi izena, (h)otz adjektiboa eta -a artikulua dira, bere esanahia ‘mendi hotza’ delarik [199. oharra: Mitxelena, 2001: 438; 128 or. eta 512; 144 or.]. Hala ere, berrikiago, P. Salaberri Zaratiegi irakasleak bere desadostasuna agertu du iritzi honekin, arrazoi morfologikoa dela kausa. // Hizkuntzalari honek argudiatzen du mendi hitzak toponimian ez duela azkeneko -i galtzen bere atzetik adjektibo bat daramanean, alegia, Mendizabal, Mendizorrotza, Mendigorria, etab. Beraz, Mendoza ezin denez mendi eta (h)otza osagaien batuketaren ondorioa izan, Salaberrik antroponimiara jotzen du izenaren jatorria argitzearren. Bere ustez, Mendozaren sorburuan bi elementu daude: Ventuitius izen latindarra eta -ana atzizkia, ‘jabetza’ adierazten zuena eta villa izeneko biztanlegune bati erreferentzia egin ohi ziona [200. oharra: Caro; 1990; 90 eta 91 or.]. Beraz, elkartze honen emaitza *(villa) ventuitiana da eta Mendoza bihurtu arteko bere bilakaera hauxe izan zitekeen: *Bentuitiana > *Bentutjana (sabaikarien disimilazioaz) > *Bentotjiana (ustezko u bokal laburra ireki eta o bihurtu) > *Bentotzana (tj > tz txistukaritzeaz, toponimoa euskaraz sartu baino lehenago gertatu fenomenoa) > *Mendotzâa (pausu honetan â bokalak sudurkaritasuna asimilatu egiten du, sudurkari osteko leherkari gorra ahostun egiten da eta bokalen arteko -n- kontsonantea galtzen da) > *Mendotza (sudurkaritasunaren galeraz eta -âa > -a murrizketaz) > Mendoza (azkenengoz, ustezko -tz- -z- bihurtzen da gaztelaniaren eraginaz) [201. oharra: Salaberri, 2012. FLV 115, 323 eta 324 or.]. Hortaz, azaldutakoaren arabera, Mendoza, izenaren jatorrizko esanahia ‘Ventuitius izeneko norbaiten jabetza’ izan zitekeen. // Los primeros datos sobre esta casa solariega sestaoarra se registraron en el Archivo de las Juntas Generales de Bizkaia, en el año 1793, en una solicitud de vizcainía e hidalguía [202. oharra: Carrandi, 1958: p. 150], donde el solicitante era Francisco Antonio de Antoniano Santortun Esla Mendoza, nacido en Portugalete. /// Gaztelaniazko testua: Aunque no se pueda afirmar con toda seguridad dónde estaba situada [sic] el solar de los Mendoza, creemos que el caserío del mismo nombre que se registra en el año 1787 en la zona de Abatxolo y esta casa solariega son el mismo edificio. // En lo referente al origen y significado de este nombre, en opinión de Mitxelena Mendoza está compuesto del sustantivo mendi, que quiere decir ‘monte’, el adjetivo (h)otz ‘frío’ y el artículo -a, es decir, ‘el monte frío’ [203. oharra: Mitxelena, 2001: 438, p. 128 y 512, p. 144]. Sin embargo, recientemente el profesor P. Salaberri Zaratiegi ha mostrado su desacuerdo con esta opinión por motivo de tipo morfológico. // Este lingüista argumenta que, dado que el sustantivo mendi en toponimia no pierde la -i cuando lleva detrás un adjetivo, Mendi-zabal, Mendi-zorrotza, Mendi-gorria, etc., Mendoza no puede ser consecuencia de la union de mendi y (h)otza y propone la vía antroponómica [sic] para aclarar el origen de este topónimo. Así, en su opinión, Mendoza tiene como base dos elementos: uno el nombre latino Ventuitius y el otro el sufijo -ana, que expresaba ‘propiedad’ y solía hacer referencia a un núcleo rural de población denominado villa [204. oharra: Caro, 1990; pp. 90 y 91]. El resultado de esta composición es *(villa) ventuitiana, forma que hasta convertirse en Mendoza sufre la siguiente evolución, ventuitiana > *Bentutjana (por disimilación de palatales) > *Bentotjiana (con apertura de u en o) > *Bentotzana (con asibilación tj > tz ocurrida antes de la entrada del topónimo en euskara) > *Mendotzâa (con asimilación de nasalidad, sonorización de la oclusiva sorda y pérdida de nasal intervocálica -n-) > *Mendotza (con reducción -âa > -a) > Mendoza (con el paso del supuesto -tz- a -z-, por castellanización del topónimo) [205. oharra: Salaberri, 2012 FLV, 115, pp. 323 y 324]. Así pues, podríamos decir que el significado de Mendoza, según se ha descrito, sería ‘la (villa) propiedad de alguien llamado Ventuitius’
    (...)

    Zer: Desagertutako oinetxea / Casa solariega desaparecida
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

 

 

UTM:

				
Koordenatuak:

				

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper