Etim. De rom. navalla (< novalla).
(L; vEys, Dv),
nabal (AN-5vill-ulz-erro-burg, L, B, BN-baig-lab; SP, Urt II 323, Ht VocGr 343, Lecl, H, VocB
),
nabela (L, S; VocBN
→vEys, Gèze; (det.).Arch VocGr, H),
naala (L-sar, BN-baig),
nabla (AN-5vill, Sal; ZMoso 69)
Ref.:
A (nabal, naala, nabela, nabla); Lrq (nabela); Echaide Nav 179, 180 y 181; Izeta BHizt (nabal); EAEL 140.
Navaja; cuchillo.
"
Nabal zorrotza, rasoir affilé"
SP.
"Couteau qui se ferme"
Ht VocGr 343 y Gèze.
"Couteau de poche"
Dv.
v. labana, ñabla.
Tr. Documentado en textos orientales desde la primera mitad del s. XVII.
Nabalaren ahoa.
EZ Man I 32 (v. tbn. 43).
[Gaiski errailleen mihia] baita [...] nabal zorrotza bezala.
SP Phil 225 (He 227 nabala zorrotz).
[Manatu zion] nabal batez ebaki zetzala bere buruko ileak.
FamInst
868.
Har baleza ere nabala eskuetan niri zintzurrak egiteko [...].
Dh 234.
Hamahiru nabela kholpü.
Etch 638.
Bi aldetarik aho ezpata zabalak, / burdin pikadin nola bizarra nabalak.
Hb Esk 14.
Kanibet edo nabala.
Elsb Fram 79.
Zerri gizenduak hiltzen ditugu nabala marraza emanez lephora.
Ib. 145.
Nabal ukaldi bat bezalako [oñazea]
.
FIr 170.
Kanibet edo nabala bat.
Zub 112.
Gizona oiek beren nabalak / elkarrengana jiraka.
Auspoa 97, 136.
Koro hura [...] biloetan haixturrez eta bizar-nabalaz ximenki arrasatuz egina.
Larre ArtzainE 159.
v. tbn. LE-Ir (310). Dv Lab 301. Nabal: Harb 151. Elzb PAd 9. Izeta DirG 75. Nabela: Egiat 201.
NABALA-ONTZI
(-untzi H). "Boîte à rasoirs" H.
NABALA-PUSKAKA.
"Nabela-puskaka (Sc), llevar palillos a distancia sin mover los pies y alargando y estirando el cuerpo en el suelo" A.
NABALA-ZORRO.
"Nabalzorro, étui de couteau" Hb.