1.
(
L ap. A
; H;
th- Hb,
Dv,
H).
"(Adj.), gravis, pesant et mou, lourd"
Dv.
"
Gizon thoila, homme lourd, lent, qui se remue et agit avec inertie. Adimenduz thoila, lourd, pesant d'esprit"
H.
"Grave, pesado"
A.
Gizasemeak, noiz arteo thoil izanen zarete bihotzez?
Dv Ps 4, 3 (AA I 339 biotz astundunak, Ol biotz-astun).
Eskuara hoin beratz eta thoil (grave, pesado) balin badago, apezek daukatela emalditurik.
JE Bur 101.
Badakizua zoin den hortako thoilena, zozoena, ez-dausena? Paristarra.
Eskual 7-3-1913, 1.
Alare, gorputza toil dalarik, loa uxatzea geienez zail baita.
Or Aitork 193.
"On dit pilota thoila, tolla, d'une paume qui rebonde mal. Syn. mothela
"
H.
2.
"(L-ain), pegajosa, se dice de la tierra"
A.
"
Toil, compuesto (V-ger)"
A Apend.
.
Cf. 2 toildu
(2)
.