Onom.:
Sancto Michaeli Archangelo de Aguinarte. (1040) Arzam 88.
(V, G, L, S; Lar, Añ, Lcq 157, H). Ref.: A (agin); AEF 1928, 39; Iz ArOñ (agiñ), To (agiña), Als (agina); Garbiz Lezo 151; AEF 1955, 72, 161; Elexp Berg (agiñ).
Tejo. "Agina oso gogorra da, oso gogorra" Iz Als. Sg. Duvoisin, agin "désigne en bisc. le tilleul" (seguramente confusión con "tejo"). Cf. Baraib Voc 20: "Aguín (Salvatierra) s. m. Arbusto de la familia de las coníferas, [...] Pinus pumilio.
Aguín, nombre eúskaro del tejo, se ba aplicado al Pinus pumilio para distinguirlo de la ginastra (sabina), y del jinebro (enebro)". Cf. tbn. para alav. (Apellániz) Arzdi EE 1904, 28-30.
Tolosa aldeko mendia, / zeure agin orria, / enzutea dot izan zala / giza eralla andia.
BBizk 18.
Abe nagusijak dira oneek: aritxa, artia, ametza, altza, agiña.
Mg PAb 188.
Berde berde irauten dute, abereak negu beltzean bazkatzeko lurrak berez ematen dituen gorosti, agin, ota, erramu, isats, untz eta beste zenbait orni mueta.
Izt C 160.
Zugatzok badira onetarikuak: izai [...], agin, txopo.
ForuAB 137.
Huts egiten daukute, bidea egiteko errotik atera zituzten agina [sic] batzuek! Beti perde, uda eta negu, halako edergailuak ziren eliza zaharraren aldean!
Zerb Azk 17.
Agiña zugaitz zitaltsua duzu.
Ibiñ
Virgil
61n.
Eta osto-koroiak buruetan, agiñ-ostoz egiñak batzuak eta zipres-ostoz besteak.
Berron Kijote 149.
Egunez agiñen baten gañean 10 sumatu duten ontz aundi lauso oietako bat.
Ataño
TxanKan
141.
Agiña erabili, baiñan zuretarako bakarrik.
Ostolaiz 82.
Hostoak, hagin hostoak behar bada, ageri dira bestetan ere.
MEIG V 81.
Hagin-zura aski erabilia izan da.
Ib. 92.