meska(a)latu,
mesklaatu.
Herir, lastimar; estropear, desgraciar.
v. meskabatu.
Hargin batek bere lanean mesklaatzen du besoa eta eihartzen zaio.
Arb Bok 328.
Madarizione guziak jautsiko direla gure kabalen gainera, abere, xerri, oilo eta kunixo guzien meskabalatzeko.
GAlm 1953, 38.
(ap. DRA)
Meza emana izanen da, gerletako meskalatu handientzat.
Herr 12-5-1960, 2.
Eskuak untsa badituzte [pilotariak] eta iragan igandeko partidak ez meskaalatu, partida geitza eginen daukutela ez da dudarik.
Herr 4-4-1963, 2.