(L, BN, S ap. A
; O VocPo→SP, Lar, HeH Voc, Hb, Dv, H).
Baldado, impedido, paralítico; débil.
"Impotent, perclus des membres"
O VocPo.
"
Hebaina, alderdi galdua, ezindua, elbarria"
HeH Voc.
"Débil"
, "flaco", "delicado" Lar.
Leiçarraga (Decl ã 7v) explica "nokhua edo hebaina" como "zenbeit menbroz inpotenta". v. balditu, elbarri, herbal.
Tr. Documentado en autores septentrionales desde Leiçarraga a Duvoisin. Al Sur sólo se encuentra en Olabide.
Mutuak minzatzen, hebainak sendaturik, mainguak zabiltzala.
Lç Mt 15, 31 (He hebainduak, TB alderdiz gabetuak, SalabBN estropiatiak).
Gigantari ondartzea nola hebain flakoa.
EZ Man II 90.
Hebaiñak xuxendu eta / bai argitu itsuak.
EZ Noel 153.
Aniamalia itsuak, mainguak, eriak eta hebaiñak.
Ax 182 (V 123).
Berariaz bere buruaren hebain, maingu, herbal eta eri egiteak.
Ib. 228 (V 152).
Gizon hebainak gazna nahi errerik, hautsera erori eta egonen gaberik.
"L'homme perclus de ses membres"
.
O Pr 196.
Indar ganak itzultzeko natura hebaiñari.
"Pour la nature défaillante"
.
Gy 76.
Hebainek etxea utzi nahi.
"Gens boiteux haïssent le logis"
.
Ib. 255.
Dakhartela ohe batean gizon hebain bat.
HeH Lc 5, 18 (Lç paralitiko, Dv enblai, Oteiza baldatu, Ol elbarri, Leon farnesiatu, IBk perlesidun).
Ni bekhatore hebaina, zure hegalaren azpian har nezazu.
Dv LEd 177.
Mintzulak mintzatzen, ebainak pizkor, errenak ibiltzen.
Ol Mt 15, 31.