ostuke (V-ple ap. EI
380
).
A hurtadillas, a escondidas.
v. ebaska.
Alde aundia zegola arek ostuka sumatu zun atsegin artatik, nere oituzko atsegiñetara.
"Furtim"
.
Or Aitork 147.
Ostuka atera bait-naute ebertarren lurretik.
Ol Gen 40, 15 (Dv maulaz, Ur lapurretaz, Ker indarrez).
Nere alabak ostuka guda-atxillotzat kentzen al dizkidazu?
Ib. 31,26 (Dv ixilka, Ur ixillean).
Artzai aiolakabeek sua uzten dute erortzen eta ostuka bezala azal-oliotsuaren barnean kokatu ondoren, zur-biotza pizten du.
"Furtim"
.
Ibiñ
Virgil
88.
Otsoa eztabil, ostuka bezela, artegien baranoan eztare gabaz artaldeen inguruan.
Ib. 105.
ISILIK OSTUKA.
"Isillik ostuka (V-ger-ple-arr-oroz-al), a hurtadillas" A. v. isilostuka.
Jaungoikoaren itza erderaz Eliza ta elixa guztietan azaltzen dabe; euskeraz, bat edo baten edo; eta orduan goizean goiztxo eta isilik ostuka legetxez.
A EEs
1916, 109.
OSTU-OSTUKA.
"(V-ple), a escondidas" A (s.v. ostu).