1.
(Dv y H, que citan a EZ).
Burla, mofa.
Bañan zeruko Iainkoa / hetzaz bada burlatzen, / eta [h]ekin gogoetez / aharaia egiten.
EZ
Eliç
177 (cf. Ps 2, 4: "Qui habitat in caelis irridebit eos, et Dominus subsannabit eos").
2.
(L? ap. A (que cita a HeH); HeH Voc, Hb, Dv (que cita a HeH)).Canto jubiloso.
"
Aharaia, bozkariozko kantuak, eresia, aihubia, ahairea"
HeH Voc.
.
"Chant de joie"
Hb.
Esta acepción se debe sin duda a una conjetura etimológica de Harriet, que no da en su dicc. este significado, pero relaciona el término con ahaire.
Hasi ziren multzoka dizipuluak Iainkoari oihuz eta aharaiaz.
"Gaudentes laudare Deum voce magna"
.
HeH Lc 19, 37 (He bozkarioz Jainkoa laudatzen).