1.
(Aq(AN)551→A),
buldurka (A),
buruka (BN ap. A). Tope, choque, pelea de animales astados."Dar golpes con las astas, budurkatu (AN), y esta lucha, budurka etc."Aq.
"
Buldurka, lucha"A, que cita a LE Urt (en realidad en el ej. citado significa 'a topetazos', v. infra).
sense-2
2.buldurka,duduka (Sc ap. A). A topetazos. "Acorneándose" A (que cita el ej. de LE Urt 170). Zer izane(n)ze, asi bazire buldúrka?LEUrt(ms.) 60r (en la ed. de 1846, 170 buldurka edo burruka
).
Auntzak sortzen zizkio bearriak marrakas ta golpatzen zio burua buldurka adarres. (209). LE-Ir. Bertze batek irri egiten du adituas elizan, edo jokatzen da buldurka, predikariain kontra (369).Ib.
azpisarrera-1
BUDURKAN(Lh; budukan AN ap. A). Luchando a topetazos. "Morradeo o lucha de bueyes" A (sin duda con valor adv., pese a la trad.). "Büdürkan (S, Lapl), en train de lutter (bœufs)" Lh (s.v. budaka).
azpisarrerakoSense-1.1
(Fig.)."
Düdükan ari da (S), beti kitzikan ari da (BN-arb)"GteErd 271.