1.
(A). "Lugar de castigo"A(que cita el ej. de Oihenart).
Iaun handien otoia, ezetz errailen zeha-doia. "C'est le lieu, là, où les refusants trouvent les coups de bâton" O Pr 260 (Oihenart parece interpretar -doi como suf. colectivo, var. de -di, por lo que el sdo. que da podría ser etimológico; tal vez se trate de 'castigo').
sense-2
2.Castigo. Mündü huntako aisiak eta nahigabeak beno lehen Jinkuaren jujamentia eta bethiereko saria edo zehadoia. ArmUs 1892, 131.
Nahi nikezu bethi / gaztigatu ene beitha / zeren beitu merexi / untsa zehadoi garratza. BAP 1958, 11.