obeditzale,
obedizale (S ap. Lrq
).
Obediente, que obedece.
Simon, obedizalea
.
Lç
Decl
Mm, 4v.
Nahi zuelakotz aditzerat eman mundu guziari zein maite zuen jende obeditzailea.
Jnn SBi 105.
Krijadu obedizailia.
Astar II 42.
Ene galdea egiten dut dener, [...] manatzaler eta obeditzaler.
Herr 7-6-1962, 2.