Etim. Préstamo románico, en último término del lat. daculu .
(
-allu BN, S, R-uzt; Arch VocGr ; -allu VocBN , Gèze, vEys, Hb, H; -aillu Dv, H),
tailu (
-allu L, BN-baig-ciz, Ae, Sal; Aq 726 (-aillu)),
dalla (AN-ilzarb)
Ref.:
A (daillu, taillu);
Bon-Ond 158;
Lrq;
EAEL
137
.
Guadaña, dalle.
"Faulx"
Hb.
"
Othe-, belhar-, ira-dallia, faux à faucher genêt épineux, foin, fougère"
H.
Cf. daya, dayar (R) y talla (de uso general) en VocNav. v. sega.
Belharra sorhoan dailliak ebakiz geroz bezala, ni ere aihartu eta idortu niz.
Tt Onsa 100.
Ürhezko khorua bat bürian, eta eskian dallü zorrotz bat.
"Falcem"
.
Ip Apoc 14, 14 (Lç, He, Echn igitei, TB, Ur (V y G), Ker, IBk e IBe igitai, Dv sega, Ol itai).
Daillü honer prezio hona.
"Aux bonnes faux bon prix"
.
Arch Gram 18.
Ebakitzen duzularik phentzea, ez dezakezu lurraren arrasetik motz belharra, andeatu gabe dailua.
Egunaria 11-10-1961 (ap. DRA
).
Tailu bati bi peza ezarri.
HerVal 138.
Tailu bat aztal ezarririk.
Ib. 139.
Bi tailu eraztun.
Ib. 148.
Tailu piko bat alzairatu.
Ib. 186.
Batak dallüz, bestiak ihizetako tresnaz armatürik.
ArmUs 1896, 102.
(ap. DRA)
Herio jauna jin zen, / Dailuaren jabe.
Ox 125.
Belar epaiterat, denbora batez tailuz eta geroxago behizko mekanikaz.
Larre ArtzainE 42.
DAILUAN
(dallan S ap. Lh; tailluan AN-burg ap. A). Segando hierba.
DAILU-INGUDE
(tailu-ungide BN-baig). "Soporte que se clava en el suelo para afilar la guadaña" Satr in
HerVal 284.
Tailu ungide bat arriñaturik.
HerVal 142.
DAILU-KOPA.
"Taillu-kopa (BN, S), colodra, pote con agua que llevan a la cintura los segadores para mojar la piedra de afilar" A.
DAILU-KOTXU.
Taillu-kotxu figura en A Apend, quien lo remite a tallu-kopa.
DAILU-MAILU
(tailu-m. BN-baig). "Martillo de rectificar la guadaña" Satr in
HerVal 284.
Tailu mailu bat alzairatu.
HerVal 147.