1.
(
Urt),
palagarri (
Añ),
falagarri (
Lcc) .
(Adj.).
Que halaga, regala, acaricia.
"Halagadora cosa, gauza falagarria
"
Lcc.
"Blandicella, [...] hitz lausengagárriak, hitz balakágarriak
"
Urt III 352.
"Alagador"
Añ.
Suspiroak, amatuak ez diralako kejak, txikiak badira ere kuidado andiarekin pensaturikako zeremonia balakagarriak, bisitak ta kortejatziak.
Echve Dev 342.
palakagarri (H) .
(Tras gen.).
"
Atsegin korputzaren palakagarria, le plaisir qui flatte le corps (Mg)"
H.
--Ondo da komulgatzera dijoanak ez artzea tabako orri ta autsik? --Nola ere dan, ta guziz tabako orria. Sentidu guzien ildura edo mortifikazio osoa eraman bear dan une edo denporan, ez da ondo, atsegiñ molde gabeko ta korputzaren palagagarria eramatea.
Mg CC 228.
2.
palagagarri,
balakugarri
(R-uzt ap. A). (Sust.). Gratificación. "(R-uzt), propina o sobra que dan los vendedores, después de completar la medida" A.
Ipui onek dio gizon andi ta aberats batzuen bazkari emate ta beste palagagarriak dakartela gezur ta asmo gaiztoa nekazarien kaltean.
VMg 76.