(
G, AN, Sal, R; Lar Lcq 50 y H, Añ (V, AN), Hb, Mdg 151),
zeape (
BN, Ae, Sal; Lar DVC 191,
Izt C 42)
Ref.:
VocPir
649;
Bon-Ond 149;
A (zeape, ziape);
Lh (zeape)
.
Mostaza.
"
Zeape, una hierba. Belar andi bat, osto-luze, lore-ori ta anitx; azia, azak gisakoa, xeagoa; xamur direnean txerri-jateko dira"
A.
Cf. MIH 345: "[Olabidek] ez zuen zeape, ziape hartu nahi izan 'sínapi (sinapis)' itzultzeko, latinetikakoa zela igerri ziolako nonbait. [...] Ziape-ren n-rik ezak eta p horrek argi adierazten dutela aspaldidanik gureganatua dugula eta horrenbestez euskal hitz garbia dela". Cf. VocNav s.v. ziape, ziapia y ciape. Según el editor, hay zeapa pikorra en el Urteco de Lizarraga de Elcano, pero lo que se encuentra, tanto en el ms. como en la ed. de 1846, 78, es zeape pikorra. En la documentación medieval hay, a menudo, Çeapeiz, término de Pamplona.
Mostáza edo zeápe pikórra, zein delarík azi txipittobát azitzenbaita anitz.
LE Urt (ms.) 28r.
Zeruen errinua dá iduria ziapeain granoarí .
EvAN Mt 13, 31.
Ziape-azia aiñako sinismena ba-zendue, [...].
Ker Mt 17, 20 (Lç, TB, Dv, Ip mustarda; He sinabe, Ur, Ur (V), Echn, Samper, Hual, IBk, IBe mostaza, Ol yeben).
"(V-m), cierto arbusto. Ziapea egur gogorrena da, oin da erdi goierakoa, maillukien besteko garau zuriduna, txalupak garbituteko eroaten dabena, es el leño más duro, [...]"
A.