1.
Irse, inclinarse a un lado (sentidos prop. y fig.).
Eztezazula pensa, eztakizula iduri, baldin bizi zareiño, sendo eta osasunarekin zabiltzaiño, ezkerrerat makhurtua eta alderditua bazaude, eritasunean eta heriotzean eskuiñerat iarriko eta xutxenduko zarela.
Ax 214 (V 143; Harriet traduce "estropié", Villasante "inclinado y emplazado").
Lasarte apaiza (Portuetxe) Santa Cruzekin zebillela, Egozkuerengana alderditu zan ibillian ibillian.
Or SCruz 101.
Alderditu da zugatza eta / lurrera asi da geldiro.
"El árbol se inclina"
.
Or Eus 421.
Baiña bein ara [eskola artara] alderditu nintzan ezkero, an goxo egotea erabaki nuan.
Or Aitork 111.
Nik berriz, Nerbidiren aburura alderditzen asia bainindagon, nere ezbaiean igartzen nuna esatea ez nion ukatu.
"Ego autem, qui iam de hac re in Nebridii sententiam flecti coeperam"
.
Ib. 162.
2.
(
SP,
H).
"Devenir perclus de la moitié du corps. Alderditu nintzen
"
SP.
"Être estropié, perclus"
H.
v. elbarritu,
hebaindu.
Erakhatsi derautzuet gauza guzietan hola lanean hariz onestu behar direla alderdituak, eta orhoitu Jesus Jaunaren hitzez.
TB Act 20, 35 (Lç flaku, Dv herbal
).
"Encorvado, alderditua, txalkorra
"
Izt 43r.
3.
"(S), enviudar"
A.
4.
Separarse.
Egigun otoitz fede-ausle ta alderdituen alde.
"Pro haereticis, et schismaticis"
.
Or MB 377.
Gizarteko mugak aantzirik, lotsagabeki aupatzen dira, elkartuz edo alderdituz, atsegin edo atsekabe zaien bezala.
Or Aitork 67s.