goiburua
sense-1
1.
(
S; SP,
Urt II 166,
Foix),
apia (
H),
api,
aapio (
V-gip),
aabio (
V-gip),
aafio (
V-gip)
Ref.:
Alth Bot 5;
Iz ArOñ (aábixua, aáfixo)
.
Apio silvestre, levístico; apio.
"Ache, herbe"
SP.
"Apium, apioa, perresill lárria
"
Urt II 166.
"Céleri"
Foix.
"
Aábixua, el apio (planta de flores blancas como la manzanilla y buen olor)"
Iz ArOñ. "Aáfixo, yerba de huerta con flor amarillenta que se bendice el día de San Juan. Aápixo" Ib. Cf. IC 63: "Y este lugar de Apioza tomó este nombre de Apiotza <-oça> porque fundó su casa en una parte o suelo donde había mucho apio".
Marrubiyak oraiñ aldatzen dira; letxuga eta apiyua ere bai ta geiago.
GipNek 1907, 9.
Arronan San Juanen sortak belar auek izaten ditu: errura (usain andiduna), asentzioa, apioa, erromerua, zinta-belarra, ta artamixa (belar beltz bat).
A EY I 303.
Bedar askokin zendor bat egiten da. Lenengo erbasantia [...] babia, erruria ta aafixua.
Gand Eusk
1956, 223.
Errudia ta aapixua ziran etsaia botatzeko indarra zeukaten belarrak.
And AUzta 67.
Amomu, api antzeko landarea; usai goxozko arnaria dakar. Armeni ta Medin aurkitzen da geienik.
Ibiñ Virgil 44.
Oster-txuriak nola pozten diran errekako ura edanez eta ibai-ertze orlegiak apioarekin.
Ib. 110.
azpiadiera-1.1
"
Aápixo bat, una uva de monte"
Iz ArOñ.
.
sense-2
2.
(V, L, BN, S ap. A
; Lcq 130, Dv),
apeio (V-m ap. A
),
apeo (V ap. A
; Dv).
Serpol (Thymus serpyllum).
"
Apeo, hierba medicinal de mal olor, del cual se sirve el pueblo para amuletos"
A.
"
Apeio, serpol, hierba que produce una flor semejante a la del alelí (con esta hierba se hacen amuletos)"
Ib.
v. xarpot.
azpisarrera-1
APIO-BELAR.
"Apio bedar (Apium graveolens), apio acuático" Elexp Berg.
azpisarrera-2
APIO-SAGAR.
"Appiana mala, apia sagárrak, apio sagarrak, irasagar idurikiak" Urt II 190.