1.
(
Lar),
parazale (
ph- S ap. Lrq
).
Ponedor, (el) que coloca.
"Ponedor"
, "parador en el juego" Lar.
"Amojonador, [...] mugen paratzallea
"
Ib.
"Qui expose son corps à..."
Lrq.
Organizador.
Kirola arduraduna ere ginuen Ganix eta ikasle guzien besta eder batzuen paratzailea.
Larre ArtzainE 120.
2.
Atento, acogedor.
"Avenant, prévenant, pharazale (S)"
Lh Eusk 1919-20 (II), 79.