1.
(L-sar, Sal ap. A
).
"Onomat. del mordisco"
A.
Ortzak irrikaturik ozka iteko eskua sartzerakoan, klak!
(212).
LE-Ir (s.v. irrikatu).
2.
(H) .
(Onomat. de la acción de tragar).
"Spécialement le bruit que fait un chien, un pourceau qui mange gloutonnement"
H.
[Gaurko egunian] sagardua aña afar gertatzen da, ta abora orduko, klak, sentitu gabe.
Sor Bar 95.
3.
(R ap. A; H). (Onomat. del choque de objetos, del rechinar de dientes...).
Ikhare-daldaran, hortzek klak, klak egiten ziotela.
Barb Sup 118.
Boltxaarri edo attanttun andana bat, klak, klak, klak egiten dutela.
Ib. 116.
(V)
Ref.:
A;
Elexp Berg
.
(Onomat. del chasquido).
"Onomat. del desprendimiento de dos cosas apegadas"
A.
"Zerbait apurtu dela adierazten duen onomatopeia. Baita beste zenbait gauzena ere: errotarena, ixtearena, enkajatzearena. Aintxintxika zoiala ankia erretenian sartu eta klak. Errotia klak eta klak gau guztian
"
Elexp Berg.
Krixketa soiñutxo ura sumatzen zutenean; klak.
Ugalde Iltz 68.
4.
(Onomat. de un hecho repentino).
Asi zan [...] bira biraka ibilten eta irugarren aldia amaitu baiño lenago klak! ilda geratu zan mutilkotxoa.
(V-arr)
"¡Clac!, el niño quedó muerto"
.
A EY IV 226.
KLAK EGIN (V).
Ref.: A; SM EiTec1; Elexp Berg.
a)
"Soltarse, desprenderse" A. "(Onomatopéyico), ruido de rotura, que por extensión se aplica al quebranto de diversas cosas, al igual que porrot, muy extendido en nuestra lengua. An, klak eiok orrek, berriz apurtu eteok-pa? Eerto (ederki) gaozak" SM EiTec1. "Atiai bultzaka ibilli die ta azkenian klak ein ddau zerraduriak" Elexp Berg.
b)
"(R), chocar" A.