I .
(Adj.).
1.
baratu (Lcc).
Gratuito.
"Baldado, de balde, baratu da
"
Lcc.
2.
Barato.
Galtza pana moratuak, / alkandora baratuak, / txapela ta relojua / gutxi pagatuak.
Xe 214.
3.
(G-azp).
(Pelota)buena, reglamentaria.
v. BARATOKO PELOTA.
II .
(Sust.).
(
V-gip).
"Premio que se paga en los lugares de juego al dueño o al arrendador. Sin. sarixa. Bola-tokixan, pelota-lekuan eta kartetan, baratua edo sarixa ordaintzen jako jabiari edo onen ordiazkuari
"
Etxba Eib.
"Lo que cobraba el baratero por alquilar el frontón y la pelota. Askotan ezkiñuan eukitzen ezta baratua pagatzeko diruik pe
"
Elexp Berg.
v. 2 berera.
"Antzinan, baita, kartetan egiteagatik tabernariak kobratzen zuena"
Elexp Berg.
.
Ikusirik markiñarrak sarkento ollararek dirua kentzen dautsela jokolarijei, berak jokatu barik, itanduten dautso bere lagunari ia zegaitik dan a. --Ori dok, darantzutso lagunak, baratoa kobretia alan esaten yoek eurok.
Kk Ab I 93.
Alkar ilten ibilli barik, baratoa erdi-bana artzia obeto ez ete deritxon, eta bestiak baietz ba.
Ib. 95.
BARATOKO PELOTA (G-azp).
Pelota buena, de cuero, reglamentaria, es decir, la que alquilaba el baratero, opuesto, p.ej., a errialeko pelota, de baja calidad, normalmente de trapo.