1.
(-lh- S ap. Lrq
; A, H).
Contendiente.
"Brouillés, ennemis (familles ou individus)"
Lrq.
"Contendente, campeón"
A (que cita a O).
Han iarririk ararteko, / Bilhakaiden baketzeko, / Igor zezan arno-bilha / Pikoekin ezkontzeko.
'Les deux champions'
.
O Po (ed. Michel) 243.
2.
(-lh- H, A).Disputa.
(Acepción nacida de una mala interpretación de Harriet del ej. de Oihenart).
"
Bilhakaidea, eskatima, liskarra, aharra, bilhaka"
HeH Voc.
"
Bilhakaiden baketzeko, [...], pour apaiser les querelleuses ou les querelles (bilhakaidea peut dériver de bilhaka-idea, compagne de dispute, querelleuse; et aussi simplement de bilhaka et termin. aidea)"
H.
"Lucha, disensión"
A (que cita HeH).
Iuduak beraz berriz ere bilhakaidetan hasi ziren, beren artean, solhas haukien gainetik.
HeH Io 10, 19 (He eskatima bat).