Etim. Probablemente, de *birme, *pirme, con disimilación y repercusión de la nasal. Cf., con valor de sust., kermen .
(
V-ple-arr-oroz ap. A; H (V)),
kirrimen (
V ap. A, que cita el msOch
).
"Fiel, leal"
A.
Birjina kirmena, erregutu gugaiti.
Añ
EL2
241 (
EL1 229 fededuna
).
Etxe bateko andrea / zan bada guztiz kirmena, / begiratua ta mena.
Zav Fab,
RIEV 1907, 96.
Aingeru, lagun kirmen zintzoak.
A EE
1900a, 471.
Nere begirale kirmen izan ziñan.
Zait Sof 115 (v. tbn. 43).
Adiskidearenganako zintzo ta kirmen izaten bazekiten.
Zait Plat 102.
(Uso adv.).
Zuk gure esana kirmen bete.
Zait Sof 124.
Kirmen diraukidan nere otsein bakarrarekin.
Ib. 115.
Goitikako eginbide orri zintzo ta kirmen eutsi nai dio.
Zait Plat 88 (v. tbn. 101).