1.
(V-arr-oroz-m-gip, AN-5vill, G-azp, B, Sal, S, R; SP, Urt I 101, Ht VocGr 400, Mg PAbVoc 236, Lecl, Izt 90v, Arch VocGr 200, VocBN , Hb, Gèze, Dv, Lcq 30, H),
pepita (Lar, Añ, Hb, H),
bipita (-ph- H),
pirpita (SP)
Ref.:
A;
Lrq;
EAEL
416;
Elexp Berg;
ZestErret
(
pipitta
)
.
Pepita, simiente de frutas.
"Pépins de fruit"
SP.
"Acinosus, pipitátsua, pipitaz béthea, urtsúa
"
, "acinus, mahats pipita, [...] grenada pipita" Urt I 101.
"Pepita, simiente de algunas frutas"
A.
"
Kalabazian pipittak gozuak die jateko
"
Elexp Berg.
.
Harrisko xabalak sagar pipita bezalakoak.
INav 119.
Irustarbin pipitak txiki txiki ein, alkoholeta bota ta gorde botellan .
(G-goi).
Arin AEF
1980, 63 (v. tbn. en la misma pág. irasarbin-pipita gorrîk txetuta
).
2.
(gral.; SP, Hb, Dv, H, Foix ap. Lh),
pepita (H),
bipita (-ph- H)
Ref.:
A; Lrq; Elexp Berg.
.
"Pépie"
H.
"Pepita, enfermedad que da a las gallinas en la lengua, y es un tumorcillo que no las deja cacarear"
A (que cita el ej. de Dv Lab).
La definición "pepita" de Mg PAbVoc podría corresponder tbn. a esta acepción. v. kio.
[Oiloek] pipita dutenean mihian, kukurusta histen zaiote. Ixkilinba mokoaz pipita khentzen da, eta urez garbitzen ahoa.
Dv Lab 291.
3.
(AN-olza),
pepita
(AN-egüés-ilzarb),
penpita.
Ref.: Bon-Ond 146.
Brote (de flores, ramas, frutos...).
v. pipil.
Loreak usandu, orriak igortzi, pipitak otzkatu.
Izt C 165.
Aize ta jelatiak galdu dizkigu babak ta udariak. --Emen ikusten ditut bada pepita udaloriak. --San Juan udariak dira jauna.
Sor Bar 23.
Mats parra batek legez emongo / Ugari dituz umiak, / Oliboaren pipit ederrok / Maian inguru jarriak.
AB AmaE 24.
San Juanetan sagar penpitik ikusten bada, bada naikoa.
EZBB II 101.
Lore-pipita ao txiki; / ortz txuriak andik irri.
NEtx LBB 341.
4.
"(V-ple, L-ain, B), ojo de la haba"
A.
5.
"(S), démangeaison de parler"
Lh.
6.
"
Pipitta, urre edo beste metal baten antzeko zatia, alubioietan agertzen dena"
ZestErret
.
7.
"
Bipita, irresistible, rebelde. Eztul bipita (BN-lab, Broussain"
DRA
.