1.
(S; SP, Urt II 166, Foix);
apia (H);
api;
aapio (V-gip);
aabio (V-gip);
aafio (V-gip)
Ref.:
AlthBot 5;
IzArOñ(aábixua, aáfixo). Apio silvestre, levístico; apio."Ache, herbe"SP.
"Apium, apioa, perresill lárria"Urt II 166.
"Céleri"Foix.
"Aábixua, el apio (planta de flores blancas como la manzanilla y buen olor)"Iz ArOñ. "Aáfixo, yerba de huerta con flor amarillenta que se bendice el día de San Juan. Aápixo" Ib. Cf. IC 63: "Y este lugar de Apioza tomó este nombre de Apiotza <-oça> porque fundó su casa en una parte o suelo donde había mucho apio". Marrubiyak oraiñ aldatzen dira; letxuga eta apiyua ere bai ta geiago. GipNek 1907, 9.
Arronan San Juanen sortak belar auek izaten ditu: errura (usain andiduna), asentzioa, apioa, erromerua, zinta-belarra, ta artamixa (belar beltz bat). AEY I 303. Bedar askokin zendor bat egiten da. Lenengo erbasantia [...] babia, erruria ta aafixua. GandEusk 1956, 223.
Errudia ta aapixua ziran etsaia botatzeko indarra zeukaten belarrak. AndAUzta 67.
Amomu, api antzeko landarea; usai goxozko arnaria dakar. Armeni ta Medin aurkitzen da geienik. IbiñVirgil 44.
Oster-txuriak nola pozten diran errekako ura edanez eta ibai-ertze orlegiak apioarekin. Ib. 110.
azpiadiera-1.1
"Aápixo bat, una uva de monte"Iz ArOñ. .
sense-2
2.
(V, L, BN, S ap. A
; Lcq 130, Dv);
apeio (V-m ap. A);
apeo (V ap. A
; Dv). Serpol (Thymus serpyllum)."Apeo, hierba medicinal de mal olor, del cual se sirve el pueblo para amuletos"A.
"Apeio, serpol, hierba que produce una flor semejante a la del alelí (con esta hierba se hacen amuletos)"Ib.v. xarpot.