Etim. De alba- (<albo ) + ate. Seguramente el tema albateta está deducido de los casos locales de decl. plural albatetan, albatetatik, etc.
sense-1
1.
(V-gip);
alboate (V-gip)
Ref.:
A;
SMEiTec1(albata)EiTec2(kunbo);
EtxbaEib(albatia);
ElexpBerg(alboate). "Reja por donde pasa agua al molino"A.
"Compuerta de presa o embalse. Maaltzako inddar-etxian albatia zabaldu dabe presia usteko"SM EiTec1..
"Elorriako kunboko albatak (compuertas) astero zabaltzen ditxue, kunbua ustu-ta garbitzeko"SMEiTec2(s.v. kunbo).
"Compuerta en los aprovechamientos de aguas. Guenengotik Isasira etortzen zan albatia jazotzera, desde Guenengua caminaba hasta Isasi para abrir la compuerta"Etxba Eib..
"Compuerta para regular el paso del agua en los canales que van a los molinos. Narbaiz-Boluko alboatia itxi ta kanala agortzen giñuan amorrainak arrapatzeko"Elexp Berg..
Tolare mukurutik erraran albo-atearen erretena beteki, zugan apardunera ixurtzen denean. '
'OrMi 29..
sense-2
2.
(V-ger-ple-m);
albateta (V-m)
Ref.:
A; Holmer ApuntV; Zubk Ond (albateta). "Puerta secundaria a un lado de la casa"A.
"Puerta de cuadra"Holmer ApuntV..
"Albateta, parrokian alboko atea. Albatetatik sartu, esaten da, nai ta ate bakarra egon. Albatetako ata zabaldu. Puerta de un lado de la parroquia"Zubk Ond..