1.
(V-arr-oroz-m, G, AN, L, B, BN, R; Lar, H (V, G), VocB);
abats (V-arr-oroz-m, G, AN, L, BN, R; SP, H (G));
apatz (V, G-goi; Lar, H);
apaz;
aupatz (AN-5vill)
Ref.:
A (abats , apatz , aupatz); AEF 1955, 49 y 189; Satr VocP ; Iz ArOñ (ápatz); Izeta BHizt2. Cuezo, colodra. "Sorte de vaisseau de laiterie" SP. "Cuezo mayor", "tarro de ordeñar" Lar. "Apatza" Izt C 224 (en una lista de utensilios de pastor). "Vase de bois pour traire. Gazura apatzetik apatzera irabiaturik oztutzea" H. "Gran vasija de una pieza como errada, para leche" VocB. "Cuezo mayor en que se cuaja la leche" A. "Artesa de madera (hoy de zinc) (Gorbea)" JMB AEF 1955, 189. "Para fabricar quesos la leche se trasvasa hoy a un pozal o artesa de metal, provista de asa; hace 50 años era de madera y recibía el nombre de abatz (L-ain)" Id. ib. 49. "Recipiente para la elaboración del queso" Satr VocP. v. una descripción completa en Garm EskL I 102ss., e ilustración gráfica al final del libro. [Gazura] apatzetik apatzera goi goitik bee beera boteaz irabiaturik oztutzera. IztC 229.
Esnia etxian, / gazta abatsian, / gazura arratsian. Xe 297.
[Euskaldunen txapelak] batzuen buruan zozo-abia dirudi edo perretxikoa edo abatsa. AgG 164.
Ontzi ta tresnak agertu ziran [...]: abats, erratillo [...], autsontzi ta pototxiñak. AnabUsauri 104.
Artzai batzuek ere zurezko kaiku edo apatzetan esnea egosten dute. JMBELG 44.
Abatz bete gaztanbera buruan zuela. AEY II 427.
Jeki ta ardiak jetxi, / larrera biraldu, / apaz esneakin / txistu joz gastak egin, / ondoren gosaldu. P. ErauskinBertsol 1931, 61bis.
Kaiku, oporra eta abatzaren langintza. GarmEskL I 90.
sense-2
2.
(AN-larr-erro, L-ain ap. A
; SP, H);
abats (H). "Bouton de roue, botón de rueda"SP.
"Abatsa, moyeu de roue (L; mieux abatza)"H.
"Cubo de la rueda"A.
sense-3
3.
(H);
apatz (Lar→Dv, H). "Colodra de los que venden vino, apatza, ardasulla, ardaspilla"Lar.
"Abatza (V, G), apatza, abatsa, [...] vase servant à transvaser du vin"H.
sense-4
4."Abatza (V, G), apatza, abatsa, [...] auge en bois"H.
"Auge, [...], apatza, ab-, hodi, uaska"Darric(DRA da la forma abaska, al parecer por interpretar que ab- se refiere a uaska).
azpisarrera-1
ABATZ-UHAL.
"Abatz-uhalak, frettes de moyeu (L)" H. "Abatz uala, bonde ou cuir dont on garnit, comme de frettes, le moyen des roues" Ib. (s.v. uhala). v. buruilu.