OEH - Bilaketa

6170 emaitza mA bilaketarentzat

Sarrera buruan (0)

Emaitzarik ez


Sarrera osoan (500)

Emaitza kopurua 500 elementura mugatua
Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
ahardi.
etimologikoa
Etim. La idea (de Schuchardt?) de que sea un préstamo del lat. aries no puede ser aceptada por razones fonológicas manifiestas.
sense-1
1. (V-m-gip, G-goi-azp-to, AN-gip, L, B, BN, S; SP, Gèze, VocBN , Dv, H), ardi (G, AN-gip). Ref.: A (aardi , ardi); BU Arano (árdia); Iz ArOñ (aardi), To (aardiya), UrrAnz (aárdixa), Als (ardi);EAEL 85; Gte Erd 16.
(Sust.). Marrana, cerda. "Truie" SP y VocBN. "Cochon femelle, truie" H. "Árdia, cerda sin crías, ardiá, la oveja" BU Arano. v. aharkela, arditx.
Et inter viros nominatos [...] Belasco Ahardia [...] vel omni concilio de Villa Vascones (s. X). TAV 2.1.3.
Ahardi ikhuzia itzuli izan da istilera iraulzkatzera. Lç 2 Petr 2, 22 (He ahardi; TB urde urrixa, Ker txarri eme). Lau oñekuak batzuek dira ordotsak, bestiak aardijak, edo arrak ta emiak. Mg PAb 87s. Ahardi erdi-berriari bazka ona eta nasaia ematen zaio. Dv Lab 283. Ume guti egiten duen ahardia ez da berriz ernalaraziko. Ib. 283. Bai ordotsak bai ahardiak hamabi hilabetez goiti behar die hüme egiteko. Ip Dial 97 (It txerri emeak, Ur txarri emiak). Basa herri hautan, ahardirik ez da erdi behar herriz kanpoan baizik. Prop 1897, 252. Zerria esaten zaie ardi-ordotsei, naiz txiki ta naiz aundiei. Inza EEs 1915, 210. Ordotx eta aardien berri txikitatik ikasiak asi oi dira basarrietan. NEtx LBB 19s. Bere arreba, / bere izeba, / izorra den ahardia. Arti MaldanB 207.
(Empleado como insulto).
Zuaz urdea, ardi likits hori. (Cizur, 1552). ReinEusk2 86. Aurpegira barre egiten zion, sorgina, atsoa, ahardia eta puta deitzen zion. Arti Tobera 285.
sense-2
2. (S ap. Lrq /ãhãrdi/; SP, VocBN, Gèze), ardi (Aq 80) .
(Uso adj.). "Macho y hembra en los cerdos, ordotsa, hárdia con el acento breve [es decir, ardià, distinto del de ardiá 'la oveja']" Aq 80. v. URDE AHARDI, zerrardi.
sense-3
3. (BN; VocBN ( Dv ), H (BN)), ardi (G-to, L-sar) Ref.: A y A Apend (aardi); Garm Olag; JMB At (ardi).
(Por extensión). Hembra (pieza donde se encajan otras). "Más una ardia " (Goizueta, 1602). LexHNav II 50. "Las ardias que han de ser de a dos codos de largo [...] y las ordosas que al presente están se pueden aprovechar" (1724). GoiBur 229 (formando el maderamen cruzado de soporte bajo la antepara). "Sobre estas cuatro hileras de ardias están puestos diez y nueve ordosas" (1727). Ib. 230 (en una presa de madera). "Poner sobre la ardia principal un pedazo de ardia que también sirva de ardia" (1730). 229 (bajo un pilar de puente). "Un madero frente a dichos astoas llamado ardia, que es el primer madero" (1736). Ib. 231 (en presas de madera apuntaladas). "Las dos ardias que tienen 14 pies de largo cada una [...] y sirven estas piezas para asegurar los cepos" (1814). Ib. 229. "Pièce de bois du pressoir aux trous de laquelle s'adaptent les fouseaux pour presser" VocBN. . " Aardi, tornillo (Sal)" A Apend. "Tuerca" JMB At. . "Los cepos de la ferrería "Azcue la nueva" iban sobre una madera conocida por ardie. La ardie quedaba por debajo de la planta de la ferrería" Garm Olag. "Tuerca" JMB At. Para esta acepción, cf. esp. tuerca < puerca (v. DCECH s.v. ), fr. écrou < lat. scrofa etc.
azpiadiera-3.1
azpisarrera-1
AHARDI-ALABA. Hija de puta.
Emakume ezkonduren bati ardi-alaba dala [...] dinoana. "Fija de p..." . A EY I 150.
azpisarrera-2
AHARDI-ORDOTS.
Sistema de maderos machos y hembras encajados. "Que la dicha presa ha de ser de maderamen hardiaordos que llaman en tres endanas" (1743). GoiBur 231 (también aparece la forma ardiordos ).
azpisarrera-3
AHARDI-SEME (ardi-seme A, que cita a Mic). Hijo de puta.
--Ikusleak arangino eztitu ekarri alkandorak. --Oa bada eske ardi seme ori. "Pues hideputa id por ellos" . Mic 12r. I al aiz, ardi-semea, Mirei lilluratu duna? 'Fils de prostituée' . Or Mi 56. Ala, zeure bularren estul orregaz geu bere, kutsuturik jarteko? Aker txarri ori! Ardiseme, emaki ori...! Erkiag BatB 190.
ahardi
<< ahantzarazi 0 / 0 ahari >>

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
Library zlibrary project
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper