Etim. El riojano anavia "no deja lugar a dudas acerca de cual fue el prototipo (*anabi(a) ) de las variantes vascas" REW 824, lo que se confirma también por las vocales nasales de S ahabe (< *-i ): v. FHV 300. Para gasc. anajoun, auajoun , cf. Rohlfs y en general DCECH s.v. anavia.
sense-1
(
Darric; -ia S, -ixa V-gip; H);
ahabe (S; H);
aafia (-ixa V-gip);
abi (V, G, AN, Ae, R-uzt; Darric);
abia (V-gip);
afi (V-gip);
arabi (V-m; Itza 23y61);
arabia (V-gip; Darric)
Ref.:
Bon Verb XXIX /ãhãbe/; VocPir 690; Lcq 114; A (ahabia, abi, afi, arabi); Iz ArOñ (aábixa, aáfixa), UrrAnz (abixia), Als (abiya); Elexp Berg (abixa). Arándano.Sg. Bon "fruit de l'airelle-myrtille"; Harriet se pregunta si es lo mismo que ahabalia. En zonas hoy no vascófonas, en Alava ábia Salvatierra, ábi Peñacerrada (ap. Baraib), Contrasta y Alda (ap. LzG). Cf. VocNav s.v. abia. v. ahabiatze, 2 gabi,abigorri. Abetxubak dira beste oneek: azkarra [...], ota-maruba, arobija [sic, sin duda errata por arabija], maatsa. MgPAb 188.
Ahabiaren urrina hain zen handi non otsoak ezin usna zezakeen zein lekutan gorde zen Bertha. MdePr 93.
Zuandor-lore txuriak bertan bera erortzen dira, ahabi beltzak, ordea, biltzen ditute. "Uaccinia".IbiñVirgil 34.
Bitxika ta nolanaiko belar biguiñez txortaturik, illerri-lili xamurrak ta ahabi orailak elkartzen ditute. Ib. 35.
Beltzak dira lili-ubelak, beltzak ahabiak ere. Ib. 63.
azpisarrera-1
AHABIA-BELAR.
Planta de arándano. "Aábixa-bedarrak, las plantas que dan este fruto" Iz ArOñ.
azpisarrera-2
AHABIA-SASI.
Mata de arándano. Ahabi-sasi batetarat heldu ahal izan zen eta gorde zen sasi-ondo lodienetarik batean. MdePr 92.