1.
(gral.; Ht VocGr 374, Lecl, Dv),
nabarbentasun (SP (sin trad.), vEys (L)),
nabrabendasun
Ref.:
A;
Lh
.
Indiscreción; descaro.
"Incivilité"
Ht VocGr 374.
"Opiniâtreté"
vEys, de quien lo recoge erróneamente Azkue como nabartasun.
Dotoreak esan dit eskribi degizudala zuri. [...] Zure karta rezibidu zebala; ez nabrabendasunik izateagatik eztebala eranzun.
CartAzp
125.
Aiek gure arteko [neskatxa] askori [...] ematen diela darabillten lotsagabekeri eta nabarmentasuna.
Arr BasEsc 91.
Besteren akatsak estaltzen dakiena, nabarmentasunik ez duena.
ABar Goi 51.
2.
Distinción.
Kardenal jaunak kanonigu eginez sariztatu nai izan zituen beronen [...] lan ederrak. Labur iraun dio nabarmentasun onek.
A EEs
1916, 307.