1.
(
V-arr-m-gip, G-goi ap. A),
muskil (
V-ger-ple-arr-m ap. A; Izt),
nuskil.
"Troncho de una pera, manzana"
A.
"Concho de la manzana, muskila
"
Izt.
v. mutxikin.
Orain sagar-muskil edo azubil edo ondakin bat baiño ezta.
A Ezale
1898, 384a.
v. tbn. Osk Kurl 137 (nuskil).
"
Aurtengo sagarrak eztauko muskillik (V-ger-m), la manzana de este año no tiene troncho (expresión que se usa para indicar que no se quiere dar lo que a uno se le pide)"
A.
2.
Resto.
Lora-muskin batzuk emon eutsazan.
A Ezale
1897, 149b.
Sugarra lerioken / anpor-muskil antzo.
Gand Elorri 173.
Gariak, artuak, nabuak, euren jorrak, bedar muskiñak, bata arnaitu orduko bestia gañian eta beti estu eta prisaz...
Gerrika 156.
Restos, cadáver.
Bildots-muskil bat bailitzan.
Gand Elorri 99.
3.
"
Muskil (V-arrig, G-to), cosa insignificante"
A.
4.
(Adj.).
"
Meta muskil bi daukadaz, tengo dos insignificantes metas"
A Apend.
Andre muskin sudur kako, / begi-gorri.
EA Txindor 149.
Iruntsi naian badabil nunbait / pizti muskiña (despreciable).
Loram 74.
"Equivale a "
mosca muerta" o "mátalas callando" (Montaña).
Se aplica a las mujeres de natural tímido y reservado" VocNav.