(
V-ger-m-gip, G-goi-azp; Dv,
H),
erlautz (
V-oroz-arr-ple-ger; Aq 214 (G), VP 24v, Añ, H),
erlauts (
V-ger, G-goi; VocZeg
286),
erlauntza,
erlauntze,
erlaontz(a),
erlaotz (
V-gip),
erleutz (
A Apend),
erleuntz,
erlontz (
A Apend),
elaotz (
V-gip)
Ref.:
A; AEF 1926, 76 y 1927, 44; Iz ArOñ (eláotz, erláotz, erlauntza); ZestErret
.
Colmena. "Colmenar" A (pero los ejs. que cita son de 'colmena'; cf. tbn. A Apend: "no es 'colmenar', sino 'vaso para colmena', según Maguregui"). "Erlaontz, erle-kabia daukan enbor edo kutxa" Urkia EEs 1930, 45. v. kofoin, erleontzi.
Tr. Documentado en la tradición meridional; es relativamente más frecuente en vizcaíno.
Erle bakoitzak bere erlautzian.
msOñ 221r.
Egin gero erlaunzean abaraska.
VMg XI.
Ezingo dabela urten erlauntzetik.
Ur Dial 27 (It eultzetik, Dv kofoinetik, Ip khobañetik
).
Erlautsetatik legez erle bildurtuak.
AB AmaE 266.
Sartu zan erleuntz uts baten.
Ezale 1897, 322b.
Erlauntzetako erle alperrari.
A Ezale
1897, 179a.
Erlauntza bezela zunburruntsu.
Ag G 343.
Joten dau gogor erlauntza.
Enb 166.
Erlauntzeetan sartu ziren.
Or Mi 107.
Erlaontzatik eztia-ta ateratzeko tresna.
Urkia EEs
1930, 45.
Baso-erlauntzik aritzen batean ez al duzu iñoiz arkitu?
Zait RIEV
1933, 65.
Erlauntz yoria iduri.
Ldi IL 45.
Erlauntz bakotxean, erregiñez gañera, mota bitako erleak dagoz.
Eguzk GizAuz 109.
Erlauntzan bizitzea.
Vill Jaink 171.
Izkutatzen ditute erlauntzak.
Ibiñ
Virgil
91.
Iri-nagusi, giza-erlauntza.
Ldi BB 140.
Orra gizartea, giza-erlauntza ori.
Vill Jaink 88.
Giza-erlauntz eta xinurritegirik gabe.
MIH 133.
"
Etxe erlauntza (V-ger-m), caserón grande destartalado"
A.