Distinto.
Tr. Empleado en textos religiosos meridionales, en general de léxico poco cuidado.
Nola baitire iru persona distintorik.
SermAN 1r.
Iru Persona distinto ta Jainko egiazko bakar baten izenean.
Cb Eg III 221.
--Iru personak direala distintoak, zer esan gura dau? --Esan guradau ze bata bestea eztireala: bana direala.
Oe 25.
Zegaitik persona banak edo distintoak direan.
CatBus 14.
v. tbn. LE Ong 99r. Añ CatAN 18. CatLuz 11. CatB 26. CatAe 24. CatSal 25. CatR 25. Itz Azald 24.
distinta. (Forma de femenino).
Distinta.
Iangoikoa zeinbat persona da? --Iru distinte edo diferente.
VJ 5.
Dala Jangoiko bat, eta iru persona distinta.
Oe 33.
v. tbn. OA 20. CatLlo 17. CatB 25.
Distinto, claro, no confuso.
Gure Jangoikoen, ta Jesu Kristo gure Erredentoreen barri distintoa edo ezaguera banaro emaiteko.
Cb CatV 21.
--Zer da fede explizitoa? --Sinestea notizia distintoarekin, eta txeroki, Yangoikoak errebelatu duena .
FamInst
695.
v. tbn.
CatSal 23. CatR 23. CatUlz 15.