I.
(Adj.).
1.
(SP (sin trad.), oartzalle Lar H),
ohartzale (L, BN, S ap. Lh
).
"Reparador, observador"
Lar.
Ohartzalea da biziki, eta behin buruan hartuz geroz, atxikitzalea.
HU Aurp 191.
Gizon jakintsun eta ohartzalea zen biziki.
Lf ELit 264.
2.
(Lecl),
oharzale (S ap. Lrq
).
"
Oharzaile, qui a de la mémoire"
Lecl.
"Qui se souvient"
Lrq.
II.
(Sust.).
1.
oartzaila.
Notario.
Amabi gizon Oartzailla edo Notario bi ta Iaun-ordeagaz Bizkaiaren izenean Lege zaarra barriraztuteko usteaz batu zirean.
A Ezale
1897, 238b.
2.
ohartzale.
Observador, investigador.
Gure gogoaren ikertzaile eta ohartzale haundia.
Zub 33.
3.
Cosa que advierte, avisa.
Egungo ikasgai-zuurbidea ta etorkizunerako oartzalle dan Edestia.
"Advertencia de lo porvenir"
.
(Quijote IX)
Ldi RIEV
1929, 210 (Or ib. 8 oargarri).