1.
(El) que se sienta.
Badu Jangoikoak an zuretzat katader prestatua ta katader zu ara ez iganagatik jartzalle bage geldituko ez dena.
Mb IArg II 43.
Lehenagoko haren mahainean jartzaile adixkide airosak etzituen gehiago adixkide. Aberastasunak galtzearekin, adio ezagunak. EskLAlm 1898, 2 (ap. DRA).
Jean de Jaurgain, buru-lehen [...]; Pierre Ximitz [...], buru direnekin jartzaile.Lander RIEV 1910, 598 (v. tbn. RIEV 1914-1917, 159).
2.
(L, BN, S sg. Lh).
"Fundador, organizador"
Eusk 1919-20 (II), 95 (en una lista de neols.
).
"Cercle des études basques" Baionakoaren jartzaille ta Buru ordekoa.
Eusk 1919-20 (I) 26.
3.
Depositante.
Ogasunak atzerrian . gorderik badaude [...], jartzalleari dagokio beroiek ematea.
"Depositante"
.
EAEg
11-11-1936, 272.
4.
(Como segundo miembro de compuestos).
Montador.
Berezitasuna, makina-jartzallea.
"Montador"
.
EAEg
12-12-1936, 526.
5.
(
Bertso-jartzaile, compositor (no improvisador) de versos).
Ni ez naiz bertso-jartzallea, bat-bateko bertsolaria baizik.
Uzt Sas 20.
Norbaitek euskal idazle edo bertso-jartzailleen aurka itzegin du.
AZavala ( in
Auspoa 243, 178n
).
Gaur ere bertso-jartzaille mamitsuak badaude.
Insausti 15.
v. tbn. MMant 63. Zendoia 128.
6.
(Como segundo miembro de compuestos).
Que pone, que propone; que suscita.
"
Puntujartzaille, el encargado de poner o presentar las rimas a los bersolaris en los concursos de versos"
DRA
.
"
Gai jartzaile ura ibiltzen da Bizkaian (G-azp)"
Gte Erd 60.
Bat sesio-jartzaillea omen zan oso; eta bestea oso gizon ona, pakezalea.
BAyerbe 134.
Alfonso lrigoien genuen aurkezle edo gaijartzaille.
Zendoia 66.