(Empleado en la forma enparantzako 'restante').
v. 2 enparatu
(2).
Haren ezaguera betiko iraunen zuen altxor bat izan zekiontzat enparantzako egun goibeletarako.
Mde HaurB 20.
Huts eta hutsune bat izanen zen haren enparantzako bizi guztirako.
Ib. 109.