1.
(V-ple-arr, G? ap. A),
tenke (AN-gip ap. A
),
tenga,
tenge (V-ple? ap. A).
Puntal, apoyo, objeto que sirve para sujetar.
"Refuerzos inclinados de madera para sujetar el entablonado lateral del canal"
GoiBur
283.
"Tres tencas desde la husguerricoa hasta la peña viva"
(1737). Ib. 283.
"Tentemozo, puntal o arrimo de las cosas no bien firmes. Tenka-ganean daukagu auntza (V-ple), la gamella para mortero la tenemos sobre el tentemozo"
A.
"(V-ger), picadero, tablones sobre los cuales se pone la lancha que se quiere limpiar"
Ib.
"
Tenge, horcón, sostén de ramas demasiado cargadas de fruta"
Ib.
Iru tenga lotuta / bere buztenian, / dandarrez zituala / jarri neutsanian.
Noe 109.
Dandarrez zituala / tengak atzetikan.
Ib. 109.
2.
"
Tenke (G-to), obstinación, tema"
A.
3.
teinka.
Tensión.
Gorabeharra eta lurrera nahiaren arteko teinkak ematen baitio [giza-maitasunari], hain zuzen ere, bere izaera berezia.
MIH 263.
TENKAN.
a)
(Estar) fijo. "Kortxoa tenkan gelditu da boteila muturrean (B)" Gte Erd 122.
b)
Resistiéndose, obstinándose. v. TENKEAN (s.v. tenk).
Hitzaurrean esaten digu berarekin biltzen ziren zenbait lagunek bultzatu zutela liburu hori egitera eta bera luzaroan egon zela ezezka eta tenkan eta azkenean baiezkoa eta amore eman ziela.
MEIG IV 65.