1.
(El) que tiene brazo(s).
Cf. MEIG IX 49 bi besodun 'que tiene dos brazos'.
Besorik edo oñik bage arkitzen dena besodun edo oindun uztea.
Mb IArg II 330.
Ez al dira bat Peru gizen dagonean eta mei dagonean? gazte zanean eta zartu danean? besoduna naiz besamotxa danean?
Or Eusk
1930, 254.
"Qui a des bras, de la puissance"
Hb.
2.
(Asiento) que tiene brazo(s).
Ediren dire orobat aldare aintzineko lanpa, eta hiltzerakoan aietarik bat jarria zen kadera besodunaren bizkarra.
Prop 1902, 153.
Ta ez afaldu ta ez etzun, or dago aulki zabalean, besodun zizaillutxoan jesarrita, bigunkiroago egon dedin.
Erkiag Arran 73.
Bere besodun jargian exeri zen, eta radioa pizturik, musikako emisio bat bilatu zuen.
Mde HaurB 26.