1.
(
V, G-nav, AN-5vill, B, BN-baig, Sal, R; Hb (-th-),
Dv (-th-),
VocB
)
Ref.:
A;
EI
89;
Etxba Eib;
CEEN
1969, 168;
Holmer ApuntV 11;
EAEL
133;
Izeta BHizt2
.
Torta de maíz.
"Galette de farine de maïs"
Dv.
"Ollo [sic, por bollo] ancho y delgado, talo"
VocB
.
"Torta pequeña de maíz"
A.
"
Talua es pan ázimo; y artopilla, artabiguña es pan subcinericio --autspekua-- que, envuelto en hojas de berza, se cuece en el rescoldo del hogar [V-gip]"
AEF 1927, 87.
"
Artopilla, bero berua, jan izan dogu Vergetxen
"
Etxba Eib.
"También hacían panecillos de harina de maíz (arto opila) (BN-baig)"
CEEN
1969, 168.
Cf. Lar Cor 59: "Y así llevan [los carboneros, leñadores y otros] harina al monte, y en sus chaolas, que son chozas, la amasan, hacen sus artopillak, tortas subcinericias, que cuecen bajo la ceniza". Cf. VocNav: "Torta de maíz (Regata, Baztán). En Pamplona, Cuenca y Tierra Estella maizopil". v. artobero.
Bidariak zeraman artopil eta arroltze egosiak jan zituzten gauerdi ondoan.
FIr 150.
Ortzak zorrotzik, zu-atzean da / Mikela-Borda baldana. / Amaika baba ta artopil bero / ango sukaldean jana.
Or Eus 92.
Arto-opilla egin-berrian guri.
(B).
Inza NaEsZarr 1980.
"Sot, lourdaud"
Hb.
"Pánfilo. Ezergatik estutzen ez dan artopilla gure morroia
"
Etxba Eib.
2.
(V-gip, G, L ap. A
).
Masa de injertar.
"Esti edo esti-oreari batzuk artopilla bere esaten ei dautse, ta era bitara gitxienez egiten da: buztiñaz da ardi-korotzez bata, gaztaiñak eraun edo mentautekoa"
Ezale
1897, 340b.
ARTOPIL-BURDINA.
"Artopil-burduña (B), pala en que se asan los talos o tortas delgadas de maíz" A.