1.
(
S (-lh-); Urt IV 176 (ille-), Dv, H),
ilaun (
B),
uledun (
H (V))
Ref.:
A (ilaun);
Lrq
.
Peludo, que tiene pelo o lana.
"Capillatus"
Urt IV 176.
"Qui a des cheveux, du poil ou de la laine"
Dv.
"Laineux, qui a du poil, des cheveux"
H.
"Dotado de pelo"
A.
"Laineux"
Lrq.
Gizonak mekanika dire [...], atabal bi aldetarik zilhatuak barnean errotekin, bi zangotako arrain iledun eginak.
Hb Egia 137.
Idikija, txarrikija, arikija, auntzakija ta euren idiak, eta, itz batan esateko, uledun gustijen aragija.
AG 1444.
Iledun eta adardun azienda xuri.
Prop 1911, 88.
(ap. DRA)
Buruetan ardi larru iledun beltz haundi bat.
Zub 115.
Illedun elephas (mamut).
JMB ELG 39 (v. tbn. otro ej. en la misma pág.).
Imajiña gotikoak [...], urrezko bizar ta urrezko illedunak.
Lek SClar 112.
Naiz illez arindu, / aldrebes agindu; / gero illedunak ere / ezin berdindu.
Insausti 140.
(Lar (ille-), Añ (G, AN)),
iladun (R-vid),
uledun (Lar),
ulledun (Añ).
(Ganado)lanar.
"Lanar"
Lar, Añ.
"Vacuno, abel gorria; ganado de cerda, txerri gentia; [...] lanar, iladuna
"
Mdg 149.
Badira beiak jaten duten guztia esne biurtzen zaiotenak. Oro bat gertatzen da abere illedunarekin.
It Dial 71 (Ip hazienda ilhedunetan; Dv azienda xurietan).
Ilhedün aberer eman behar zaien thegiaren hautatzea.
"Aux bêtes à laine"
.
Arch Gram 120.
Bada lau zangotako iledun bat. Ezda ardi, ez ahari; bien arteko.
Hb Egia 130.