(Chaho).
Desagradable, enfadoso.
(Empleado en la expr. desplazent izan (tbn. egin), con aux. intrans. unipersonal o bipersonal).
Eztirade alfer solament, baina Iainkoari desplazent ere bazaizkio.
Lç
Ins
E 2v.
Hura baithan lehen lakhet eta plazent zaion guzia, egin baitzekion desplazent.
Lç
Adv
* 8v.
Hotza, beroa, desohoriak eta bertze munduko disgraziak, desplazent dira, hastiogarri.
Tt Onsa 147.
Eztezadan iagoiti deus egin [...] zure Majestate adorabliaren begitan desplazent denik.
Tt Arima XVI.
Zaharren erranak etzaitzüla desplazent.
Mst I 5, 2 (SP higoin, Ip deslaket, Ol gogait
).
Desplazent ziozü kofesione ümila.
Ib. III 6, 4 (SP gaitzetsi, Ch higuindu).
Gizon gazte hori gero eta desplazentago zitzaion.
Mde Pr 154.