1.
(
V, G, AN),
apea (
V-arr-gip),
apeu,
apio
Ref.:
A;
Asp Leiz;
Iz
ArOñ
(apéa);
Gte Erd 190
.
Puntal, poste, columna.
"Columna"
A.
"Puntal, madero que sirve de sostén"
Asp Leiz.
.
"Unos postes para sostener el andamiaje; [...] los postes de madera para sostener el cemento armado hasta que se endurece, o los postes que se ponen en las minas para sostener la bóveda"
Iz ArOñ.
.
"
Apeetako kamioia, apeadun kamioia (V-arr)"
Gte Erd 190.
AxN explica sostengu (340, 457, 365, 600) por apeo. v. 1 habe.
Zimentu okerra daukan etxia, apiauta baino ezin egonda. Ta apiuai bultzaka dago beti.
fB Ic III 318.
Jaungoikuak autu zuan gure Aita-lena, bera ta bere semiak, izan zitezen Elizaren apio sendu autsikaitzak.
Bv AsL 75.
Ar landu ederrez jantzia dago ate gaiña, goitik bera lau apeo eder ditubela, guzia arri utsa.
J.B. Ayerbe EEs
1912, 38.
Sei apeo aundik eusten diote Eliz barruari.
Ib. 45.
Meatz apeak errekisatzeko aginduaz.
EAEg 15-11-1936, 300.
Zeruak eztik apeu bearrik.
(AN-larr)
"El cielo no necesita sostenes (frase aplicada a personas que se yerguen)"
.
A EY III 338.
Asturiasko minetatik etorri zan apeak egiteko eskea. Apea oiek dira mendi ustelari kontutzeko zutikako egurrak.
Auspoa 63-64, 17.
Aritzakin, trabiesak eta apeo tenteko asko, ta gaiñerako egurrakin ikatza egin genduan.
BAyerbe 33.
"
Apea, apeia. Troncos bastante delgados, generalmente de pino o eucalipto, que sirven para la fabricación de papel. Bizimodua gora ta apeian preziua bera. Apea pillia jausi jako kamioiai tranguan
"
Elexp Berg.
.
Zazpi urtera, tartian [piñuak] botaten asi giñan; eta apea ondo ordaintzen eben [...]. Egin da papelerara bialdu ezkero, dirua segiduan.
Gerrika 128.
Esoletan apeo zintzilikan daudenean, peoi eske iñor ezta etortzen (G-goi).Inza EsZarr 151 (Interpr?).