1.
(V, G ap. A) . (Adj.)."Persona ocupada en menudencias, en cosas de poco valor"A.
Neure erraietako semetxua berorren eriko [='de su tipo'] zirimara bat izan ezpalekit! ABeinB 42.
Egiñenetatik egillea ezaututen bada, negua ondo zirimarea dala esan leike. AEzale 1897, 338b.
sense-2
2.
(V-ger ap. A) . (Adv.)."
Zirimara nabil goiz guztion, bestela or geldi banengo loak artuko nenduke, toda la mañana ando ocupada aquí y allí; sin esto si estuviese ahí quieta, me dormiría"A.
v. ZIRI EDO MARA, ZIRI ETA MARA. Soloan zirimara ziarduan semeari.ALatsibi 13.