1.
(BN, S; Dv (BN)),
laida (BN-arb),
laia (SP, VocBN
, Gèze 343),
lai (L, BN, S; H),
leira
Ref.:
A (laira, laida, lai);
Satr VocP (laira)
.
"Branche de vigne"
SP.
"Pampre de vigne"
VocBN
.
"Branche mince et flexible des arbres, sarment"
Dv.
"1. terme de vigneron: long bois, branche à fruit que l'on conserve à la taille; 2. sarment que l'on réserve pour en faire une marcotte"
H.
"1.º (BN-baig-lab), crecimiento anual de un vegetal; [...] 2.º (BNc, Sc), sarmiento"
A.
"
Lai: [...] 2.º (Sc), ramilla; [...] 4.º (L, BN, S), sarmiento. La cepa es aihen, el sarmiento es lai
"
Ib.
"Brote o púa del año"
Satr VocP.
Mahats gazte batek bere laira zaluak bardin alde guzietara hedatzen zituen.
Dv Telem 15.
Hala nola aihen-ondoari lothua ezten lairak ezpaitu mahatsik ekhartzen ahal.
Jnn Bihotz 86.
Laia edo osto baten jauzia.
Eskual 8-5-1908, 1.
--Ekarrak adarra / Einen daiat txirola. / --Zertaz? / --Gaztena laida politaz.
GH 1924, 179.
Kimuz kimu, laiez lai, lorez lore.
JE GH
1934, 236.
Harek gutiziatu gereziak ez daude laira hostotsu batzuetarik pinpalet dilingan.
SoEg Herr
10-7-1958, 1.
Haitzak [= haritzak] ez du, mahats leirak bezela, ekartzen mulkho goxorik.
SoEg EG
1959 (1-2), 42.
Aihenak, laiek eta mahatsak kentzen diezkatela lurrari ongailuak.
Gatxitegi Laborantza 126.
Arbolatik moztu gabe, laida bat makotuz etzan-arazten, laidaren punta lurretik kanpo goiti xut.
Ib. 106.
Mutil batek nola laira batzu pikatu zitu n bere nausiarendako, leretako . hazpak egiteko.
Etchebarne 47s.
2.
"
Laira, nom d'une graminée, qui affectione les terrains et lieux humides et acquiet la hauteur de plus d'un mètre"
H.
3.
"(BN-lab), bozo. Laira batzu baditu ezpainean, tiene cierta pelusa, el bozo sobre los labios"
A.
Ta ango laira zurbildu ta unea larruan sakondu bada, legen-natua da.
Ol Lev 13, 3 (Dv, Bibl ile, Ker ule).
LAIRAZKO.
"Qui est de branche mince, de sarment. Lairazko sua, feu de brindilles. Lairazko zama, fagot de sarments" Dv.